Parlar de la història de la Colla Vella dels Xiquets de Valls és sinònim de parlar de la història del fet casteller. La Colla Vella pot presumir de ser l’única que s’ha mantingut activa des dels seus inicis el 1791 de manera gairebé ininterrompuda, amb l’excepció de guerres o per fusions obligades per les autoritats. Des de finals del segle XVIII fins avui, nissagues de castellers han fet castells amb la Colla Vella, passant la tradició de pares a fills i de fills a néts, amb l’objectiu de mantenir viva una de les tradicions més importants de la cultura popular catalana i de portar arreu del país les millors construccions del moment.
Els castells són l’evolució dels balls de valencians, danses populars de caire eminentment religiós amb origen a València que, al llarg dels segles XVII i XVIII, van arrelar a les comarques del sud i oest de Catalunya.
A finals del segle XVIII els balls de valencians ja tenien un lloc destacat dintre de les festes majors de la Catalunya Nova i, per les Festes Decennals de Valls de 1791, es documenten els primers "Noys de Castells", colla que es convertiria en La Colla dels Pagesos, embrió de la Colla Vella dels Xiquets de Valls
Són anys en què l’activitat es diferencia dels balls de valencians amb la pèrdua total de la dansa i l’increment de nivell en les construccions. Així mateix, s’estableix la tècnica actual de castells amb bases de pilars, es conforma el pom de dalt (si bé amb l’aixecador encara dret o mig dret) i, amb els anys, s’introdueixen els folres per als castells més difícils, com el dos de vuit. Els primers castells de vuit es van assolir el 1819, després de la Primera Guerra Carlina, i es va mantenir el nivell general de les dues colles malgrat l’aturada de la Segona Carlinada, que va acabar el 1849.
Els castells són, en aquest temps, un fenomen genuïnament vallenc, però les dues agrupacions es popularitzen per tot el Camp de Tarragona i el Penedès, on actuen contractades en viles i ciutats tot rebent l’ajuda de castellers locals. D’aquesta participació en festes majors forànies surt el nom de “Xiquets de Valls”. En alguns casos, com Tarragona o Vilafranca del Penedès, la relació d’aquestes poblacions amb les colles es fa molt estreta. De fet, sobre la dècada de 1850, les colles dels Pagesos i dels Menestrals passen a ser anomenades, respectivament, com “Muixerra” i “Roser”. Aquest canvi de nom es deu al fet que les confraries vilafranquines del Bon Jesús (dita popularment Muixerra) i de la Verge del Roser contractaven cadascuna una colla per a les seves festes.
Una de les etapes més controvertides per als historiadors és la que engloba els anys anteriors a la tercera Guerra Carlina, particularment l’anomenat “Trienni Meravellós” (1851-53), en què s’assoleixen els primers castells de nou pisos, un nivell que es mantindrà fins a l’esclat de la Tercera Guerra Carlista, el 1872. Construccions com els pilars de set amb folre, el tres i el quatre de nou amb folre, el tres de vuit aixecat per baix, el cinc de vuit o el dos de vuit amb folre són descarregats amb relativa freqüència per les dues colles. També es fan els primers pilars de vuit. Durant el conflicte, la Roser plega temporalment la seva activitat, mentre que la Muixerra es manté activa i fins i tot, el 1875, actua a Saragossa en la primera diada fora de Catalunya. Aquest fet provoca que, amb l’arribada de la pau, la Muixerra passi a ser coneguda com a “Colla Vella” i la Roser com a “Colla Nova”. El moment de major esplendor té lloc en els anys posteriors a la Guerra, quan es recuperen els castells de vuit i nou i s’hi afegeixen dues joies més: el quatre de nou sense folre i el cinc de nou amb folre, ambdós descarregats per la Colla Vella i que romandran com a llegendaris en la memòria de castellers i aficionats durant més d’un segle. Els castells són una activitat que surt del poble i per al poble, amb gran repercussió i celebrada per artistes com Josep Anselm Clavé o Àngel Guimerà. Com en tot el segle XIX i bona part del XX, els casteller cobren per fer castells i, en general, provenen de la classe treballadora i dels estrats més humils: pagesos, obrers, artesans, etc. Alguns d’aquests esdevenen herois i els caps de Colla, l’Isidre de Rabassó de la Vella i el Navarro de la Nova, són reconeguts arreu. En una societat tan jerarquitzada i dominada pels homes, era impensable que les dones poguessin fer castells.
La plaga de la fil·loxera va assotar les vinyes del Camp de Tarragona i el Penedès a finals del segle XIX. Amb l’empobriment de la població, la industrialització i la millora de les comunicacions amb Barcelona gràcies al ferrocarril, el jovent d’aquestes comarques marxa en massa cap a la capital, on hi ha feina i possibilitats de prosperar. Els castells romanen, però amb el pas dels anys esdevenen una activitat antiga davant d’esports com el futbol, el ciclisme o la boxa, que arriben a casa nostra durant aquells anys. Els castellers envelleixen i els problemes per trobar canalla cada cop són majors. Conseqüentment, el nivell baixa dramàticament des de 1893, quan és compta amb l’últim castell de nou pisos documentat: el 1908 es perden definitivament els de vuit i en algun any posterior fins i tot no es pot arribar a fer ni castells de set. Aquesta decadència es veu agreujada pel fet que es crea una tercera colla de Xiquets de Valls, per l’escissió d’un grup de castellers de la Colla Vella comandats per Anton de l’Escolà. Així, des de 1895, a la “Colla Vella de Rabassó” i a la “Colla Nova del Querido” se’ls afegeix la "Colla de l’Escolà". El 1901, la Nova es dissol definitivament i molts dels seus castellers s’integren a la Colla de l’Escolà, que passarà a ser coneguda com “Colla Nova de l’Escolà”. Torna, doncs, la tradicional dualitat. Durant més de dues dècades en què els castells es donen quasi per morts, grups d’aficionats es dediquen a fer castells a les festes majors de les seves viles davant la impossibilitat de les colles vallenques de desplaçar-s’hi. Aquests intents fugaços de colles no tenen continuïtat fins que, al Vendrell i Tarragona, es creen agrupacions amb voluntat de permanència.
La creació de colles a Tarragona i el Vendrell esperona les colles de Valls. Totes les agrupacions comencen a fer castells de més envergadura i, el 1932, la Colla Vella recupera el quatre de vuit carregat i el dos de set a l’Arboç. Amb els anys les noves agrupacions vendrellenques i tarragonines també es parteixen, de manera que en diversos moments hi ha fins a sis o set colles actives. En aquella època té com a sostres els castells bàsics de vuit, a més de celebrar-se els primers Concursos de Tarragona. En aquesta època, les colles introdueixen una novetat: cadascuna elegeix un color distintiu per a les camises dels castellers, que fins llavors vestien sense uniformar amb roba de carrer.
Després de la Guerra Civil, les autoritats franquistes de Valls imposen la fusió de les dues colles en una de sola anomenada, simplement, “Xiquets de Valls” i que en l’imaginari popular serà coneguda com “la Barreja” o “la Colla unificada”. A causa de la rivalitat centenària entre castellers, les relacions internes no són bones i, el 1947, un grup de castellers se separa i reorganitza al Colla Vella malgrat l’oposició de l’alcalde. La colla unificada es rebateja per ordre consistorial com “Muixerra de Valls”, un nom vinculat històricament amb la Colla Vella. Després d’anys d’intermitència, la Muixerra desapareixerà el 1964, deixant la Colla Vella com a única representant dels Xiquets de Valls fins a l’aparició de la Colla Joves el 1971. Els primers anys del Franquisme estan marcats per la rivalitat entre colles de Valls i entre aquestes i els Nens del Vendrell. Poc a poc apareixen noves colles a Vilafranca, l’Arboç i Barcelona, i es divideixen en dos els breument unificats “Xiquets de Tarragona”. Castellerament, són anys de recuperació ràpida dels castells de set i els bàsics de vuit que ja es feien en els anys immediatament anteriors a la Guerra, però, també d’estancament. El quatre de vuit i el tres de vuit són sostres assolits puntualment i caldrà esperar fins a finals de la dècada de 1960 per veure les primeres construccions superiors, com el dos de vuit amb folre, el pilar de set amb folre i el cinc de vuit carregat. Aquestes construccions es van consolidant al llarg dels anys 70, mentre, en paral·lel, augmenta lentament el nombre de colles tant a les comarques amb tradició castellera com més al nord. L’amateuritació definitiva dels castellers (deixen de cobrar)i l’entrada progressiva, primer de membres de totes els orígens socials, i després de dones i nenes, expliquen un augment de nivell que esclatarà una dècada més tard.
La diada de Santa Úrsula de 1981 marca un punt i a part en la història del fet casteller: la Colla Vella dels Xiquets de Valls descarrega el quatre de nou amb folre, el primer castell de nou del segle XX. Els castells recuperen el nivell de la llegendària primera època daurada vuitcentista i la quantitat i qualitat de les construccions augmenta amb pas ferm en els anys posteriors: és la Segona Època d’Or, de la qual encara avui gaudim. L’arribada de la democràcia i la recuperació de les institucions d’autogovern de Catalunya ajuden a incentivar la cultura popular arreu del país i els castells. Als anys 90 s’assenten definitivament els castells bàsics de nou (tres i quatre folrats) estrenats en la dècada anterior i es completen noves construccions o construccions mítiques del segle XIX considerades impossibles pocs anys enrere: dos de nou amb folre i manilles, pilar de vuit amb folre i manilles, cinc de nou amb folre, quatre de nou amb folre i el pilar al mig, tres de vuit aixecat per baix, dos de vuit sense folre, quatre de nou sense folre i el tres de deu amb folre i manilles. El fet casteller es popularitza per quasi tot el país i esdevé un dels símbols més destacats de la cultura tradicional catalana. Apareixen colles noves en poblacions sense cap tipus de tradició castellera, fora de la zona tradicional del Camp de Tarragona i el Penedès. El boom casteller es manté ja en el segle XXI, tot i un petit estacament general entre els anys 2003 i 2008, fins arribar al moment actual, en què més colles que mai fan més i millors castells que mai.
La Colla Vella dels Xiquets de Valls ha estat sempre orgullosa del seu passat. Entendre i apreciar les arrels és la clau de volta per construir un futur ple d’èxits. La continuïtat històrica de l’entitat des de principi del segle XIX fins als nostres dies és un tret distintiu únic de la nostra Colla, i és per això que en els darrers anys s’han editat diversos treballs per donar a conèixer la nostra trajectòria tant als nostres castellers com al públic en general.
El primer d’aquests treballs fou el llibre en dos volums Colla Vella dels Xiquets de Valls 1947-1980 i 1980-1997, escrits pel periodista i casteller Agustí Pena Martínez amb motiu del cinquantè aniversari de la reorganització de l’entitat. Editat el 1999 per l’editorial La Magrana, relata amb gran detall l’evolució castellera i social de la Colla Vella des de 1947 fins a 1997.
El 2002, la Colla va editar Bicentenari de la Colla Vella dels Xiquets de Valls (1801-2001), un recull d’imatges dels moments més destacats dels dos-cents anys d’història de la Colla, acompanyat d’un CD amb diverses cançons de les celebracions del bicentenari, com l’himne de la Colla, el toc del castell i altres temes.
Per últim, el 2015 es va presentar el projecte més ambiciós de recerca històrica dut a terme fins ara al món casteller. Gràcies a un conveni signat amb la Universitat Rovira i Virgili i l’historiador Dr. Alexandre Cervelló Salvadó, va veure la llum l’obra Els Xiquets de Valls durant el primer franquisme (1939-1960), elaborat a partir de la tesi doctoral del mateix Dr. Cervelló. Editat per Edicions Cossetània, es tracta del primer volum de la col·lecció Xiquets de Valls. Origen i història dels castells, que s’anirà publicant en els propers anys i que repassarà de manera exhaustiva i seguint criteris científics i acadèmics tota la història del fet casteller a la ciutat de Valls, des dels inicis com a Ball de Valencians fins a l’actualitat.
Al llarg de la nostra llarga trajectòria de castells, hi ha hagut diades que han marcat la història del món casteller, on la Colla Vella dels Xiquets de Valls ha estat la gran protagonista. Aquest apartat vol reflectir aquestes diades, per a que tothom pugui recordar aquells moments tan especials.
Quan al 1974 la Colla Vella completava per primera vegada tres castells de vuit: dos, tres i quatre, semblava que s'havia arribat al màxim. Posteriorment, al 1986, la mateixa Colla Vella augmentava el sostre combinant el dos, el tres i el cinc de vuit. (Altres colles van arribar a completar tres castells de vuit en una mateixa actuació, però amb uns quants anys de diferència).
Amb la consolidació dels castells de nou, l'any 1992 es completaven els tres màxims castells de l'època, el tres i quatre de nou amb folre i el cinc de vuit, en una mateixa actuació.
Semblava que el sostre casteller es quedaria aquí, però a partir de l'any 1993, van aparèixer noves construccions, algunes ja vistes al segle XIX, d'altres inèdites. En aquest apartat volem fer referència a tots aquests castells que la Colla Vella ha anat assolint, un darrera l'altre, almenys carregats, superiors al tres de nou amb folre.
Aquesta llista fa referència a la primera vegada que es va fer el castell, independentment que després s'hagi descarregat o no. Fent un clic sobre el castell, s'obre una finestra amb la fotografia del primer i posteriorment si s'ha descarregat.
Les cookies són importants perquè influeixen en l’experiència de navegació, ajuden a protegir la privacitat i permeten fer peticions a través del web. Fem servir cookies pròpies i de tercers per millorar l'experiència d'usuari, analitzar el trànsit del lloc web i personalitzar el contingut. Si en consentiu la instal·lació feu clic a "Accepta", si voleu rebutjar totes les cookies opcionals feu clic a "Rebutja" o configureu les preferències clicant a "Configura". Més informació a la nostra política de cookies.