Xiquets de Hangzhou: una Colla a 10.000km
Arran de la seva participació al Concurs de Castells i, anteriorment, amb l’estrena i emissió per TV3 del documental “El jardí de les flors del presseguer: els Xiquets de Hangzhou”, els Xiquets de Hangzhou han estat objecte de gran interès, tant per part de castellers i colles com dels mitjans de comunicació.
Al llarg de la seva estada aquests dies a Catalunya, s’han expressat moltes opinions i s’han fet afirmacions molt diverses respecte aquesta colla castellera, algunes d’errònies, i en cap moment contrastades.
Com a padrins dels Xiquets de Hangzhou, des de la Colla Vella dels Xiquets de Valls volem aclarir algunes de les qüestions que, lícitament, s’han aixecat des de diversos àmbits del món casteller en referència a la colla xinesa. Amb la voluntat de fer arribar a tothom la manera que tenim d’entendre els castells i com vivim aquesta bonica experiència de compartir la nostra passió amb els amics de Hanghzhou.
Com van néixer els Xiquets de Hangzhou?
Els Xiquets de Hangzhou neixen arran de l’interès de l’empresa tèxtil Antex i del seu propietari, Qian Anhua, pel fet casteller i, sobretot, pels valors que se’n desprenen: solidaritat, treball en equip, integració, cooperació, etc.
El 2009, els responsables d’Antex, tant en Qian com en David Wang, es troben amb la Colla Vella dels Xiquets de Valls per tal d’explorar la possibilitat de que, durant el viatge que la Colla Vella va fer a Shanghai en motiu de la Expo, es pogués anar a la seva fàbrica a participar d’unes festes que feien i es pogués fer una actuació castellera. Després de lligar tots els temes logístics, la Colla, amb molt bon criteri, decideix destinar una jornada per anar a De Qing.
Primer assaig amb els Xiquets de Hangzhou – Abril 2010
La sorpresa ve quan en Qian demana, un mes abans del viatge de tota la Colla, que hi anés algú per ensenyar als seus treballadors què són i com es fan els castells. Així que, un parell de castellers de la Colla Vella (en Roger Gomis i en Joan Ibarra) marxen cap a Antex i realitzen durant cinc dies un taller de castells, com molts dels que es fan aquí, amb els treballadors que van mostrar interès per aquesta activitat nova, dins les moltes que s’ofereix a la colònia.
Quan la Colla Vella dels Xiquets de Valls va anar fins a Antex per a fer l’actuació, ja es va trobar a una Colla formada per castellers xinesos i fent castells de sis pisos. L’emoció de veure aquelles persones aixecant castells amb la mateixa il·lusió que nosaltres ens va fer veure que el món casteller no té fronteres.
Són realment de Hangzhou?
En realitat, l’empresa Antex està ubicada a Deqing, a uns trenta quilòmetres als afores de Hangzhou. Deqing és una ciutat industrial petita en comparació amb Hangzhou, que és una de les grans ciutats de la Xina, capital de la província de Zhejiang i una destinació turística de primer ordre.
Per què Antex decideix apostar pels castells?
Per entendre-ho, abans cal entendre què és Antex i per què és una anomalia a la Xina. Sovint es diu que Qian Anhuan, el propietari d’Antex, és un empresari molt particular i ho és, sobretot, perquè ha creat una fàbrica al bell mig de la Xina on els treballadors gaudeixen d’una qualitat de vida quasi equiparable a la dels països desenvolupats. Un empleat d’Antex treballa amb unes condicions laborals de seguretat, higiene, horaris, descansos, etc. molt similars a les que ho fa un treballador d’una fàbrica a Europa, i amb sous més alts que en altres empreses del sector a la Xina. A més, l’empresa proporciona una oferta d’oci que, a la Xina, només està a l’abast de la classe social més privilegiada, a més d’altres avantatges, com per exemple atenció mèdica gratuïta en cas de malaltia en un país sense sistema sanitari universal.
Per què ho fa? Per dues raons. La primera és purament econòmica. Qian Anhua ha entès perfectament que uns treballadors contents, sans i amb ganes de continuar a l’empresa són més productius i, per tant, a Antex li anirà millor. Dit d’una altra manera, ha copiat el model empresarial i social dels països europeus, molt allunyat de les pèssimes condicions laborals de la gran majoria d’empreses tèxtils xineses.
La segona és ideològica i es basa en les fortes creences confucianistes del propietari. El confucianisme és una tradició filosòfica xinesa que, entre altres aspectes, considera que el benestar, la felicitat i l’harmonia amb el món que ens envolta són els pilars principals de l’existència humana.
En aquest context, doncs, els castells i els seus valors encaixen perfectament en el model d’empresa d’Antex: treball en equip, cooperació, integració i autosuperació en un ambient distès, de lleure i que crea vincles d’amistat entre les persones que hi participen. A més, serveixen per trencar qualsevol tipus de barrera de classe social justament en un país molt estratificat.
Primer castell sense aixecador dels Xiquets de Hangzhou – Abril 2010
Però Antex és una colònia tèxtil, oi? Com les que hi havia a Catalunya durant la Revolució Industrial.
Sí i no. Per contracte, els prop dels mil treballadors d’Antex – De Qing tenen dret a viure dintre del recinte de l’empresa, on hi ha habitatges per a tots ells i les seves famílies. Tècnicament, això converteix la fàbrica en un poble. Ara bé, a diferència de moltes colònies tèxtils catalanes del segle XIX, els empleats no estan obligats a residir-hi. Alguns treballadors viuen permanentment a Antex, però molts d’altres tenen les seves cases de propietat o lloguer fora de l’empresa, a les quals es desplacen cada dia quan acaben la jornada laboral. De fet, Antex disposa d’un servei de busos per als treballadors que no viuen dins del recinte, tal i com fan moltes empreses a Europa.
Sí que és cert que, aprofitant que l’empresa ofereix un gran ventall d’activitats de lleure fora de l’horari laboral, molts treballadors viuen a cavall entre casa seva i la seva residència a Antex, on es queden a dormir els dies que prenen part en alguna d’aquestes activitats. Cal tenir en compte que el servei de transport públic de Hangzhou és insuficient per a una conurbació de més de vuit milions d’habitants i que, per tant, el trànsit és infernal, per la qual cosa un desplaçament per carretera de pocs quilòmetres es pot allargar moltíssim en hora punta. A més a més, tots els àpats al menjador de l’empresa són gratuïts, la qual cosa també aprofiten els empleats que es queden al vespre a realitzar activitats.
També és cert, que si no fos pel gran ventall d’activitats que ofereix Antex, aquests treballadors no hagueren tingut mai l’oportunitat d’aprendre a tocar un instrument, d’aprendre kung fu, un altre idioma o classes de ball.
Però els treballadors cobren per fer castells i ho fan obligats? O com a mínim, guanyen un sobresou si assoleixen bons castells?
No. Els treballadors d’Antex reben un sou pel seu treball a l’empresa. Els que, a més, són membres dels Xiquets de Hangzhou participen de manera voluntària a la colla, que és una activitat més de les diverses que organitza l’empresa, i no reben compensacions econòmiques per fer castells. Per tant, no són castellers professionals, tal i com s’ha afirmat. Un empleat cobrarà el mateix tant si fa castells com si no en fa.
Els únics castellers professionals que hi ha hagut al llarg de la història són els que formaven part de les colles catalanes de les comarques tradicionals, des dels inicis del fet casteller fins a la dècada de 1970, quan els castellers cobraven després de cada actuació i, a més, demanaven diners per les cases durant el dinar de Festa Major (el conegut “Llevant de taula”).
Doncs al documental ells mateixos admeten que els donen regals.
Antex dóna regals a tots els participants dels seus clubs, equips i associacions paral·leles que formen part del programa de lleure de l’empresa. Per posar un exemple, si l’equip de bàsquet de l’empresa guanya un campionat local, els jugadors reben un regal. Però això no vol dir que siguin esportistes professionals. Ells són professionals diversos de la indústria tèxtil, com operaris de telers, cosidors, estampadors, mecànics, enginyers, dissenyadors, etc.
Podem entendre que, el fet de poder tenir l’oportunitat de viatjar a Catalunya, sigui un incentiu per participar al màxim de l’activitat de fer castells. Com les Colles d’aquí.
Als castellers catalans no ens fan regals. Això els dóna avantatge respecte a nosaltres.
Als castellers catalans no ens donen regals, però també gaudim d’avantatges de què no gaudeix la gent que no fa castells. Moltes colles s’enduen la canalla de colònies, per exemple. O els castellers van de viatge a preus molt econòmics i a aquests viatges hi assisteixen només aquells que han estat més constants a assaig. Les colles fem dinars, sopars, concerts, rifes i festes. I és bo que en fem.
La Sarai i la Lu en la visita dels Xiquets de Hangzhou al 2012
D’acord, però els obliguen a assistir a assaig cada dia.
No. Els Xiquets de Hangzhou no fan castells obligats. A més a més, tampoc assagen cada dia, ja que molts dels castellers prenen part en altres activitats de lleure de l’empresa, com els equips esportius (bàsquet i tenis de taula), els clubs d’escacs i literatura, les lliçons de kung-fu i les classes de música, cant, dansa o break-dance, per posar alguns exemples. Aquestes activitats se solaparien amb els horaris dels assajos si aquests tinguessin lloc diàriament. Habitualment els Xiquets assagen tres dies a la setmana, sempre al vespre i fora de l’horari laboral, tot i que, com les altres colles, poden organitzar assajos extraordinaris de manera puntual. Com per exemple quan membres de la Colla Vella han viatjat a Antex per seguir amb la formació, que llavors assagen cada dia aprofitant l’estada dels catalans. Si un casteller deixa d’assistir habitualment als assajos, al final se’l deixarà de considerar membre de la colla, tal i com passa també a Catalunya. Igualment, poden abandonar la colla quan els vingui de gust.
Per cert, a les classes de música és on el seu grup de grallers aprenen a tocar la gralla i el tabal.
Doncs al documental es veia com fitxaven.
Correcte. És la manera de controlar l’assistència dels castellers. Aprofitant que tenen el local d’assaig dintre de les instal·lacions de la fàbrica han instal·lat el mateix sistema de fitxar que a l’empresa. No els calen llistes, whatsapps, Excels ni Google Docs per confirmar qui hi assisteix.
I l’equip tècnic el formen treballadors de igual a igual o s’hi manté la jerarquia d’empresa? Són rotatoris? Poden discutir decisions?
Igual que la gran majoria de colles d’aquí els Xiquets de Hangzhou també tenen un equip tècnic que és qui pren i discuteix les decisions que afecten als castells, als castellers i a les actuacions. Durant el Concurs de Castells de Tarragona es va poder veure com es reunien entre ells per decidir si intentàven o no el 4 de 9 amb folre. A l’equip tècnic hi ha el cap de colla, el cap de canalla, un responsable de troncs, qui se n’encarrega de lligar les pinyes i els folres i altres castellers que formen part dels Xiquets de Hangzhou des de l’inici de la colla. No forma part de l’equip tècnic el propietari de l’empresa, en Qian Anhua. Els càrrecs de la Colla no tenen res a veure amb els que puguin tenir a l’empresa, el que si que ha passat és que aquests castellers que han destacat en lideratge dins la Colla, han pogut aspirar a tenir un millor lloc de treball amb càrrecs de responsabilitat en la fàbrica.
Els càrrecs de l’equip tècnic es consensuen entre els castellers i castelleres i gairebé sorgeixen per naturalitat.
Llavors com s’explica que fessin castells de set al maig i castells de nou al setembre?
La progressió ha estat ràpida per diverses raons, tot i que no és insòlita. Cal recordar que ha estat durant un període de set temporades, des de la creació de la Colla el 2010 fins avui; és a dir, una temporada més que el que van trigar els Capgrossos de Mataró a completar un castell de nou.
La primera raó és que, durant aquest temps, han rebut molt suport tècnic per part de la Colla Vella dels Xiquets de Valls. La segona és que, després de cinc anys per superar la barrera dels set pisos, un cop assolit el dos de set i el tres de vuit han tingut una gran facilitat per pujar-los de nivell i aconseguir també el quatre de vuit. La tercera és l’enorme facilitat d’alguns dels seus castellers per fer castells, tant per qualitats físiques i tècniques com per motivació personal, ja que viuen els castells amb la mateixa passió i il·lusió que els catalans. I la quarta és les ganes de progressar per ser reconeguts a Catalunya. Quan van consolidar els castells de set, els Xiquets de Hangzhou tenien la il·lusió de fer castells de vuit i tenir així el nivell per anar al Concurs de dissabte. Ningú els ho va prometre, però ha acabat passant quan l’organització del certamen va decidir convidar-los. En cap cas van sol·licitar ser convidats, sinó que la invitació va sortir de l’organització del Concurs i ells, lògicament, la van acceptar encantats.
Primer 3 de 8 fins a dosos en un assaig – Octubre 2013
Els Xiquets de Hangzhou tenen una gran empresa darrere. Les colles catalanes ens hem d’espavilar soles.
Els Xiquets de Hangzhou tenen una empresa darrere, però cap colla catalana s’espavila sola. Totes comptem amb el recolzament més o menys gran d’administracions públiques, des d’ajuntaments fins a la Generalitat, passant per Consells Comarcals i Diputacions, que financen o ajuden a finançar una gran part de les despeses de les colles. Ja sigui per mitjà de subvencions directes o per ajudes indirectes (cessió o construcció d’un local, per exemple), totes les colles de casa nostra comptem amb un fort recolzament públic. A aquest suport públic, hi hem d’afegir el suport d’empreses privades que patrocinen el fet casteller (com Damm, a través de la Coordinadora) o colles concretes mitjançant convenis particulars.
Tot això no passa a la Xina. La Xina té cert dèficit de democràcia, amb un sistema unipartidista, militaritzat i amb un control excessiu de l’Estat sobre la vida pública. La societat civil, tan important a les democràcies occidentals com el nostre país, és inexistent, ja que la llibertat d’associació, la llibertat de reunió i la llibertat d’expressió estan severament controlades. A la Xina no hi ha entitats culturals sense ànim de lucre que no estiguin controlades per l’Estat o pel Partit Comunista Xinès.
En aquest ambient, és impossible tirar endavant una colla castellera, si no és, amb el suport moral, logístic i econòmic d’una persona o empresa.
No haurien d’existir: si volen fer castells, que els facin amb una colla com les nostres.
Aquesta opinió, tot i que legítima, és molt equivocada, sota el nostre punt de vista. Els castells són Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat. I “de la Humanitat” vol dir que tothom, sigui del país, raça, gènere, religió o ideologia que sigui, n’ha de poder fer, si en vol fer. Els castells van néixer a Valls i gràcies als Xiquets de Valls es van estendre a altres poblacions de la zona tradicional, i d’aquí a la resta de Catalunya. Avui són un símbol català, però els catalans vam defensar i aconseguir que, el 2010, fossin declarats com a patrimoni cultural de tots les dones i homes de la Terra. Si només es pot fer castells amb colles com les nostres, només podran fer castells aquelles persones que tinguin la sort de viure en països com el nostre, ja que, com hem dit, les condicions sociopolítiques de la Xina (i de molts altres estats del món) fan impossible que una colla castellera prosperi sense recolzament i protecció de l’àmbit de l’empresa privada.
I a més, quina diferència hi ha entre una Colla a la Xina i una Colla a Catalunya? A la pràctica cap. Assagen, observen, copien els uns dels altres i al final actuen i aixequen castells com els nostres. Respectant la litúrgia clàssica dels castells i intentant cada dia fer-ho millor.
Entenen que els castells són una tradició catalana?
Des dels seus inicis, els Xiquets de Hangzhou han entès perfectament que els castells són part de la cultura catalana i és quelcom que respecten amb molt de zel, ja que el poble xinès també conserva moltes tradicions genuïnes i antiquíssimes. És per això que van voler fer un pilar amb la Senyera quan van ser rebuts a Barcelona pels consellers Romeva i Vila el passat 27 de setembre. Era una manera de dir als representants elegits pels catalans que ells són conscients de la història, l’origen i la importància dels castells a Catalunya, i d’agrair la benvinguda.
Ara bé, per a un xinès qualsevol, que viu en un enorme estat centralitzat, parlar de Catalunya com a entitat se li fa difícil. No vol dir que no entengui que Catalunya existeix i que té una identitat pròpia, simplement és un ens massa petit per als seus estàndards com per referir-s’hi habitualment en segons quin context. Al cap i a la fi, Hangzhou té més població que el nostre país i a la província de Zhejiang, que no és gaire gran tot i ser de les més pròsperes, hi viuen uns 54 milions de persones. I la Xina compta amb més de 1.300 milions d’habitants.
Primer 3 de 9 amb folre descarregat pels Xiquets de Hangzhou en el seu local d’assaig – 19 de setembre de 2016
Primer 2 de 8 amb folre descarregat pels Xiquets de Hangzhou en el seu local d’assaig – 9 de setembre de 2016
Tot això està molt bé, però per què tant d’hermetisme? No sabem res d’ells. Van fer un castell de nou a la Xina i ni ens en vam assabentar!
La distància és realment un problema, com ho és el fet que moltes pàgines web i xarxes socials occidentals (Twitter, Facebook, Instagram) estiguin censurades pel Govern xinès. Això els complica molt la comunicació amb Catalunya, a la qual cosa cal afegir la barrera de la llengua. Molts dels castellers només parlen mandarí i wu (la llengua local de la zona de Hangzhou i Xangai), cap d’ells parla ni català ni castellà i només algun té nocions molt bàsiques d’anglès.
Respecte als castells, com en qualsevol colla, cal comptar aquells que es fan a plaça. A Catalunya, algunes colles també opten per fer sencer un castell a assaig abans de dur-lo a plaça. El tres de nou amb folre que van completar a la Xina abans del Concurs el van fer en el seu local d’assaig. I el van mantenir en secret perquè volien descarregar-lo “oficialment” a Tarragona, envoltats d’altres colles i compartint aquest gran moment per a ells amb la resta del món casteller. Tal com va declarar en David Wang a la retransmissió televisiva de La Xarxa, el premi era poder ser a plaça participant de la jornada i la classificació final no els importava.
Així doncs, tant el tres de nou, com el dos de vuit amb folre i el quatre de vuit els van estrenar a la TAP. La diferència amb les colles catalanes és que ells, de moment, no tenen un calendari d’actuacions consolidat i han de donar molta més importància al progrés a través de l’assaig que al progrés a plaça.
Concurs de Castells a Tarragona 2016.
celebració 3d9f x. Hangzhou
Així doncs, se’ls pot anar a veure?
I tant. Els Xiquets de Hangzhou tenen sempre les portes del seu local obertes i han rebut la visita de castellers de diverses colles que es trobaven de viatge a Hangzhou. També van convidar representants dels Castellers de Barcelona i dels Xiquets de Tarragona quan la Colla Vella vam anar a la Xina el 2015 i van compartir dues actuacions amb els Castellers de Vilafranca quan aquests van ser a Xangai, una de les quals dintre del recinte d’Antex. Se’ls pot contactar a través de la Colla Vella dels Xiquets de Valls, qui sempre ha posat facilitats per poder establir contacte amb ells, sigui a nivell personal, de qualsevol Colla, institució o empresa.
Leandre Ibar i Joan Ibarra