UNA FESTA MAJOR VILAFRANQUINA DE FA MÉS DE 100 ANYS
En aquesta època castellera que tenim la sort de viure és habitual que certs cerimonials festius quedin en un segon terme. Els mantenim per tradició, però molts cops són interpretats com una rutina sense transcendència. Ho fem perquè “toca”. En l’actualitat, els castells pràcticament es cenyeixen a l’actuació del dia principal de la festa major. Anys endarrere, al Camp de Tarragona i al Penedès, la presència dels Xiquets de Valls era contínua al llarg dels dies principals de la festa major. Arribada a la població, castells davant de les cases més benestants, matinades, anada i sortida d’ofici, actuació principal, llevat de taula, acompanyament a la processó, castells l’endemà… Tot plegat en molts casos s’allargava fins a tres dies. Amb l’ànim de presentar com era castellerament parlant una festa major de fa més de cent anys ens traslladem a Vilafranca, concretament a la festa major de l’any 1917 on hi va prendre part la Colla Vella dels Xiquets de Valls. Probablement sigui la primera actuació castellera de la qual es conserva un reportatge fotogràfic complet, amb el permís del concurs celebrat per les Festes de la Mercè de Barcelona el 1902, del que també ens ha arribat abundant documentació gràfica.
En el cas que ens ocupa, quan parlem de reportatge fotogràfic complet no ens referim només a l’actuació castellera pròpiament dita, sinó també a alguns dels rituals que hem mencionat anteriorment. Gràcies a unes postals editades en el seu moment per la impremta Thomas de Barcelona tenim el gust de presentar-vos sis fotografies que resumeixen el que era la presència de la Colla Vella a la Festa Major de Sant Fèlix. Acompanyament de les autoritats a ofici, retorn de l’Ajuntament a la Casa de la Vila, tres castells i pilar de comiat. Les diferències del Sant Fèlix del 1917 que ens reporten les fotografies amb els actuals són de matisos. El que abans eren els pilars caminant d’anada a ofici i de retorn a la Casa de la Vila ara s’han convertit en el pilar d’entrada a ofici (a la porta de l’església) i el pilar caminant d’entrada a plaça. Probablement també el nombre de castells executats és diferent ja que antigament era habitual fer més de tres castells. Paga la pena fer un cop d’ull amb calma a les fotografies. L’entorn de la plaça és ben diferent a l’actual. Fins als anys 30, més que una plaça era un encreuament de carrers format pels actuals carrers de Santa Maria, de la Cort i pel carrer que pujava des de la Capella de Sant Joan. El 1936 amb l’enderroc de la casa Moy (de la que en algunes de les fotografies que adjuntem, en el marge esquerra, apareix un balcó amb unes senyores tocades amb pameles) la plaça adopta la seva configuració actual.
La ubicació dels castells a la plaça, pràcticament davant de la porta principal de l’Ajuntament, ens denota una actuació amb una única colla. En d’altres fotografies de principis de segle corresponents a diades en les que hi ha constància de la concurrència de dues colles, una d’elles aixeca pràcticament els seus castells davant de l’últim tram del balcó principal de l’Ajuntament (és el cas d’un conegut 2 de 7 habitualment atribuït a la Colla Vella i corresponent a la Festa Major de 1905).4 Les fotografies denoten també decadència. Pisos descompensats, especialment en el dos de sis, pinyes molt migrades, talles grans en el pis de quarts… Tot i així cal remarcar que pràcticament es tracta de la millor actuació possible de l’època, i més si tenim en compte que alguna actuació de Sant Fèlix d’aquells anys es va saldar únicament amb castells de 6. El 3 i 4 de 7 i 2 de 6, amb el permís del 3 de 6 aixecat per baix junt amb el pilar de 5, marcaven el límit casteller.
Les festes majors evolucionen i actualment en la majoria de poblacions on actuem els castells son un espectacle més de la programació, com pot ser qualsevol concert o ball, però convé no oblidar que, fins no fa tants anys, els Xiquets de Valls formaven part del nucli essencial de les festes majors de molts pobles del Camp de Tarragona i Penedès i s’integraven absolutament en els protocols i cerimonials locals. Per entendre el present sempre és bo saber d’on venim.
Xavier Cabré Puig
Article publicat a l’Anuari 2019 “La Veu de la Colla Vella” núm. 132, pp.106-107
1 La datació d’aquestes fotografies ha estat fruït d’un treball minuciós realitzat per l’historiador Pere Ferrando i Romeu amb qui hem tingut el plaer de compartir part d’aquest treball. Li agraïm la seva excel.lent disponibilitat.
2 La impremta Thomas és per molts considerada com la gran impremta del modernisme a Catalunya i, entre d’altres treballs, va excel· lir en la impressió de cartells i l’edició de postals. Cap a finals de 1917 o principis del 1918 va editar una col·lecció de 12 postals totes referents a la Festa Major de Vilafranca del 1917. A part dels Xiquets de Valls hi apareixen altres balls com el de Bastons, Gitanes, el Drac, els Gegants…
3 Per a saber més sobre la Festa Major de Sant Fèlix de 1917 us recomanem especialment la lectura de les pàgines 102,103 i 104 del “Volum I de la Història dels Castellers de Vilafranca” d’Eloi Miralles i Figueres.
4 Pàgina 93 del “Volum I de la Història dels Casellers de Vilafranca” d’Eloi Miralles i Figueres.