Referent al Concurs de Castells de l’any 1970 se n’ha escrit, reescrit, discutit, interpretat i fins i tot se l’ha utilitzat per construir hipòtesis sobre renaixences dinàstiques… Però avui, en ser setmana de Concurs, ens referirem als tangibles, allò material que ens queda de cada edició. És evident que la memòria vicària de cadascú, com un aprenentatge que tenim respecte a un fet que no hem viscut (la majoria de nosaltres) sinó que heretat, fa que tinguem present el què i el com va succeir en aquell 1970 o en qualsevol concurs o diada castellera. Però si a més de transmissió oral o escrita en podem gaudir d’imatges, doncs molt millor. I aquesta és la feina de l’Arxiu.
Aquell Concurs, celebrat el 27 de setembre de 1970, el podem considerar el primer gran Concurs de Castells mediàtic, gràcies a la repercussió que va generar la disputa del primer lloc entre la Colla Vella i els Nens del Vendrell que finalment s’emportaren la victòria, i als avenços tecnològics de l’època que permeteren poder deixar-nos un pòsit en imatges fotogràfiques i audiovisuals força remarcable. Pòsit que en tots els que ens interessem en allò què va passar i ens submergim en la història de la nostra dèria castellera, ens fa estar sempre alerta d’aquella peça, imatge, pel·lícula o retall de diari que encara no tenim identificat i si pot ser, volem tindre en propietat (En aquest cas de l’Arxiu de la Colla Vella.)
Aquest fet és el que ens va succeir fa uns quinze dies: En una botiga d’elements de segona mà vaig veure un quadre, bé un quadre… Un tros de fusta amb una imatge del 2 de 8 amb folre carregat el 1970 impresa sobre cartró, clavada amb uns claus dignes de crucificació i que va despertar en mi el radar que quan portes força anys barallan-te en imatges de castells amb blanc i negre, sempre està alerta. Ràpidament vaig buscar en el meu disc dur mental i evidentment aquella foto no la teníem, estava seguríssim que d’aquell primer 2 de 8 folrat carregat del segle XX, només en teníem dues fotos: la imatge més coneguda (foto 1) i una imatge llunyana en color (foto 2) Però el perfil, tal com ens mostrava aquella foto massacrada per quatre claus, no el tenia detectat. (En cap moment crec que sigui una foto inèdita, ja que n’estic segur que n’hi ha d’altres còpies, però nosaltres no la teníem)
I així va ser, una confirmació ràpida a la carpeta de fotos de 1970 a l’arxiu del segon pis del local i deprés de pagar els 5 euros que em van demanar i haver-me de quedar un marc de fusta que encara no n’he trobat utilitat i alliberar la pobra imatge de les quatre tatxes incrustades, la foto ja descansa a la carpeta de 1970 de l’Arxiu de la Colla Vella amb les seves dues coetànies, engrandint una mica més la nostra memòria com a col·lectiu que som i el nostre pòsit de tangibles que segur els nostres venidors agrairan poder consultar.
Pep Roig