Santa Tecla 1901: tres colles de Xiquets de Valls i anunci de castell de nou
Just iniciat el segle XX i en plena decadència castellera, ens topem amb una diada en la qual hi concorren dues circumstàncies atípiques i molt excepcionals donat el context casteller del moment. Per una banda, la presència de les tres colles dels Xiquets de Valls i, per l’altra, un anunci de castell nou totalment extemporani. Estem parlant de la diada de Santa Tecla, a Tarragona, el 1901. A continuació ens proposem comentar un recull de dades i documents per tal d’aportar una mica de llum a una diada tan especial.
La presència dels Xiquets de Valls es va començar a gestar a mitjans d’agost. Al Diario de Tarragona del 21 d’agost de 1901 hi trobem: “Comision de festejos … Designóse a los concejales Sres. Teixidó y Juval para que contraten las collas dels Xiquets de Valls y hagan lo oportuno a fin de que concurran a las fiestas danzas del país, concediendo a las mismas premios en metálico”. A partir d’aquí, doncs, devien iniciar-se els primers contactes entre l’organització i els representants de les colles. Unes negociacions que, com veurem, no foren gens fàcils. De fet, trobem una primera referència en el diari La Opinión del dia 6 de setembre: “Fiestas de Santa Tecla. Ante la comisión de festejos fueron llamados ayer (dia 5) los representantes de las collas dels Xiquets de Valls para formalizar la contrata”.
MUSEU CASTELLER DE CATALUNYA/CDOCA/Fons FRANCESC FRANCIN
Si seguim el fil dels moviments que va fer la Comissió de festes tarragonina, ens trobem amb una carta datada el 6 de setembre de 1901 (suposem que escrita a Valls, ja que porta el membret del Club Velocipedista de Valls) i que transcrivim literalment: “ 6 Septbre 1901. Primo Anselmo: El dador de la presente es el Cap de Colla de la verdadera colla vella con quien puedes entenderte y te detallará sobre todo lo que me preguntas. Quedas complacido y manda con gusto a tu primo. Alberto”. Arribats en aquest punt hem de convenir que la paraula “dador” és sinònim de portador i per tant tot ens fa pensar que l’Isidre Tondo se’n va a anar cap a Tarragona, emparat per aquesta carta de presentació, per tal de tractar la contractació de la Colla Vella. Tot i així una lectura més detallada de l’escrit (“…te detellará sobre todo lo que me preguntas…”) ens permet intuir que, des de la Comissió de festes, s’havien fet gestions amb un contacte a Valls (el signant de la carta, anomenat “Alberto”) per tal d’aclarir alguns dubtes que havien sorgit entorn de la contractació de les colles, probablement després la trobada amb els representants de les colles de la vigília, dia 5.
MUSEU CASTELLER DE CATALUNYA/CDOCA/Fons FRANCESC FRANCIN
L’endemà, dia 7, trobem que es va reunir de nou la comissió passant a tractar, entre d’altres, el tema de la contractació dels Xiquets de Valls. Transcrivim de l’acta: “Se da cuenta de haber comparecido Isidro Tondo y Ballard, Cap de Colla de la Colla Vella dels Xiquets de Valls, el cual acepta las condiciones que impone el Ayuntamiento, y por lo que respecta al precio y demás delega a su representante en esta Manuel Veciana (Calle de la Cebadería)”. Per tant, el Rabassó, amb la carta sota del braç i sense perdre ni un sol instant, el mateix dia 7 va fer cap a Tarragona per tractar les condicions “castelleres” i no pas les econòmiques. De fet, les condicions que imposava l’Ajuntament eren el quatre de vuit i el tres de set.
Si continuem llegint l’acta de la comissió de festes del mateix dia ens trobem amb una sorpresa quan diu “Ultimamente ha comparecido Magín Guinovart y LLopí (San Lorenzo – 9 –Bajos), representante en esta de la Colla del Escolá el cual, para el caso de que el Ayuntamiento se decida a contratar la Colla, se compromete a traer, por la cantidad de seiscientas pesetas, treinta hombres, con tres grallas vellas y tres tambores; a aceptar las condiciones que el Ayuntamiento exige; a levantar el Castell de quatre de set; el espadat de cinch y los tres pilans de set, acordando la Comisión estudiar esta proposición y contestarle oportunamente”. Per tant, apareix en escena la Colla de l’Escolà a iniciativa d’aquesta mateixa colla i sense que la Comissió de festes hagués iniciat els contactes (de fet, l’encàrrec, com veurem més endavant, era per contractar les colles Nova i Vella). I en aquest punt potser podem entendre alguns dels dubtes de la comissió i que motivaren la petició d’aclariments al contacte de Valls, l’anomenat “Alberto”. De fet, és del tot simptomàtic el redactat de la carta del dia 6 de setembre quan diu“…El dador de la presente es el Cap de Colla de la verdadera colla vella…”. Podem entendre que l’adjectiu “verdadera” està encaminat a esvair els dubtes que podien existir en el si de la comissió de festes respecte a la Colla de l’Escolà (colla creada el 1895 per Anton Fàbregas, anomenat l’Escolà, a partir d’una escissió de la Colla Vella).
MUSEU CASTELLER DE CATALUNYA/CDOCA/Fotografia de PAUL VENTURA
Els contactes es succeïen i l’endemà, dia 8 de setembre, el representant de la Colla Vella a Tarragona i autoritzat pel Cap de Colla per tal de tractar el tema econòmic, Manuel Veciana, ja ha visitat el membre de la comissió de festes, Sr. Baldomero Baró, per tal de fer-li saber les condicions de la Colla Vella. Transcrivim el report que el Sr. Baró fa a un altre membre de la comissió: “Tarragona 8 de Sepbre de 1901. Amich Ruiz: Tinch de marxar a fora de la Ciutat per lo tan te participo que la Colla Vella en les condicions que están estipuladas volen 120$ y la entrada de 2 cargas de vi y 2 de ayguarden. La determinació o resolució que prengue en tot estare conforme participo als companys de Comisio. Ton amich. Baro.” Ara ja tenim les cartes sobre la taula, 120 duros (600 pessetes) i vi i aiguardent en abundància. De fet, en molta abundància, ja que si tenim en compte que un carga equival a 120 litres i que la Colla Vella devia desplaçar uns 45 castellers a Tarragona durant els tres dies de la festa major (com veurem més endavant, una de les colles tenia estipulat per contracte el desplaçament de 46 castellers) surt gairebé a dos litres de vi i d’aiguardent per casteller i dia. Probablement, però, calia repartir-ho també entre els simpatitzants locals com a incentiu i premi a la seva col·laboració.
Si fem un petit salt de tres dies, ens plantem a la reunió de la comissió de festes de l’11 de setembre. Les condicions exigides per la Colla Vella porten cua i la comissió es planta. En l’acta de la reunió llegim: “Comparece de nuevo Manuel Veciana Llort, representante de la Colla Vella, manifestando que insiste en sus pretensiones, y en consecuencia no siendo estas las mismas de la Colla Nova, se acuerda prescindir de su contrata, y extender la correspondiente con el representante de esta última.” Per tant, tenim l’acord amb la Colla Nova enllestit al mateix temps que la Colla Vella descartada per motius econòmics. L’oferta municipal i acceptada per la Colla Nova era de 550 pessetes i l’obligació de fer el quatre de vuit i el tres de set. La Colla Vella es mantenia en la petició de 600 pessetes i subministrament de vi i aiguardent.
A partir d’aquí, i vist el fracàs de les negociacions amb la Colla Vella, és quan la comissió, per tal de tenir dues colles a l’actuació del dia de Santa Tecla, pren en consideració estudiar l’oferta de la Colla de l’Escolà. Finalment, es tanca també la participació de la Colla de l’Escolà en els mateixos termes castellers i econòmics que la Colla Nova. Llegim al Diario del Comercio del dia 17 de setembre de 1901: “Ayer noche quedó contratada la colla dels Xiquets de Valls del Escolà, siendo por lo tanto dos collas las que concurriran a las próximas fiestas”.
Amb els acords tancats, el dia 17 de setembre, es signen els respectius contractes amb idèntiques clàusules (550 pessetes i obligació de fer el quatre de vuit i el tres de set). Especialment remarcable és el fet que la colla de l’Escolà accepta l’obligació de fer el quatre de vuit, quan la seva proposta inicial era de fer el quatre de set. Transcrivim el primer paràgraf del contracte corresponent a la Colla de l´Escolà: “Los abajo firmantes individuos de la Comisión de festejos del Excmo Ayuntamiento de Tarragona, comisionados para contratar las collas Nova y Vella de los Xiquets de Valls con motivo de las próximas fiestas de Santa Tecla”. Aquesta capçalera, que és idèntica a la del contracte de la Colla Nova i que després també es repeteix en el contracte que finalment acaba signant la Colla Vella, ens deixa ben clar que inicialment l’encàrrec pels membres de la comissió era contractar a les colles Nova i Vella i que l’entrada en el cartell de la diada de la Colla de l’Escolà es deu a les exigències econòmiques de la Colla Vella.
Segurament, el fet de quedar fora de la diada i veure que el “seu” lloc era ocupat per la Colla de l’Escolà, va provocar un darrer moviment a la desesperada per part de la Colla Vella durant el dia 18. Va renunciar a les seves exigències i es va avenir a les condicions generals imposades per la Comissió a les altres dues colles. Finalment el dia 19 de setembre es signa el contracte, també idèntic al de les altres dues colles. Ho recull el Diario del Comercio del mateix dia 19: “Los aficionados a los Xiquets de Valls están de enhorabuena. Anoche quedó contratada la Colla Vella y como ya se había firmado el contrato con la Colla Nova y la Colla del Escolá, seran tres las Collas dispuestas a hacer un verdadero tour de forcé, pues la Colla Vella, según tenemos entendido, probará el tres de nou.” I aquí ens apareix un nova sorpresa, un anunci de castell de nou en plena decadència, un anunci del qual, fins ara, nosaltres no érem coneixedors. Teníem documentats a la premsa de l’època anuncis del castell de nou, sempre per part de la Colla Vella, els anys 1899 a Tarragona també per Santa Tecla, el 1900 a Vilafranca i el 1903 a l’Arboç, a part del quatre de nou descarregat el 1893 per la Colla Vella al Vendrell i localitzat a la premsa fa tres anys per l’estudiós Xavier Güell.
Si revisem les dates dels darrers anuncis dels castells de nou (1899, 1900, 1901 i 1903), no deixa de ser curiós que en un període de cinc anys a cavall dels segles XIX i XX trobem quatre anuncis de castell de nou. Potser alguns dels castellers de les grans gestes dels anys 80 del segle XIX encara es veien amb forces de tornar-hi, i així ho transmetien als afeccionats i als organitzadors de les festes majors. Després s’acabaven imposant les limitacions i la realitat, però l’esperit casteller els feia somniar encara amb els castells de nou. El que sembla clar és que, per Santa Tecla de 1901, el castell de nou no es va provar, i així ho acrediten tant el contracte signat, en què el límit casteller era el quatre de vuit, com la crònica de la diada que podem llegir al Diario del Comercio del 28 de setembre de 1901: “… los típicos Castells fueronle desde luego antipáticos a la Comisión, según malas lenguas, porque estaban empeñados algunos de sus individuos en que no figurase en los programas y carteles ni una sola frase de la lengua de nuestra patria chica. Así es que anduvieron regateando al céntimo, como vulgarmente se dice. Resultado de ello fue que la colla nova, obligada por las economías que se le impusieron, viniera a Tarragona con escasos elementos y no ejecutaran sus trabajos con la intrepidez y seguridad de otras veces. Con ella nos hubiéramos contentado, esponiéndonos al ridículo de los forasteros, a no haber sido por los esfuerzos de los concejales Sres. Sans, Garcia Buesca y Cañellas, que consiguieron que fuera contratada la colla vella, que fue la que levantó más atrevidas torres con la pericia que le es característica. Escusado es decir que la dirección de este número fue desastrosa: encargada al Sr. Teixidó, este se tumbó a la bartola y no hizo absolutamente nada, sin duda porque comprendió que iba lo carro per lo pedregal, ya que sus compañeros de comisión le ataron las manos y le inutilizaron por completo y le espusieron a las censuras del vecindario en general, marcándole la cantidad que debía invertir en el número del programa referido. Si el Sr. Teixidó no fuera tan resignado, no calzara los grados de mansedumbre que todos conocemos, lo que debió hacer era presentar la dimisión de su cargo, pero él es así y hay que dejarlo.”
És obvi que aquesta no és una crònica castellera, sinó més aviat una crítica política, però tot i així ens serveix per acreditar que fou la Colla Vella qui va fer els millors castells al mateix temps que resulta evident que, el fet de que la Colla Nova es presentés a Tarragona amb pocs castellers no es deu al preu pactat tal i com diu la crònica, ja que aquest era el mateix per les tres colles, sinó a la situació del moment de la colla. Incidint amb el nombre de castellers que conformaren les colles en aquesta diada, trobem que únicament en el contracte de la Colla de l’Escolà s’estipula que hi assistirà amb 46 homes. Els contractes de la Colla Vella i de la Colla Nova no fixen una quantitat concreta sinó que requereixen els necessaris per fer el quatre de vuit i el tres de set.
De la crònica del Diario del Comercio ens crida també l’atenció que no es fa esment de la participació de la Colla de l’Escolà, tot i que el rebut de pagament de l’actuació a favor d’aquesta colla i la liquidació de despeses de la festa, documents ambdós que hem pogut revisar, acrediten sense cap mena de dubte la seva participació. Probablement es degui al fet que el redactor tingué dificultats per identificar les colles.
MUSEU CASTELLER DE CATALUNYA/CDOCA/Fotografia de PAUL VENTURA
Finalment, i per acabar de tancar el cercle, hem de fer un cop d’ull a les imatges que d’aquesta diada ens han arribat fins als nostres dies i que son un total de tres. Nosaltres en reproduïm dues: una capta un quatre de vuit en el moment de l’entrada dels quints i l’altra ens mostra dos quatres de vuit simultanis, un amb l’enxaneta encavalcat i l’altre entrant quints. Per tant, tenim com a mínim tres intents de quatre de vuit. El que ja no tenim tan clar és que corresponguin un a cadascuna de les colles contractades (recordem l’obligació contractual d’intentar aquest castell). Si com a divertiment fem un anàlisi entretingut de les dues fotografies podrem intuir, potser equivocadament, que el pilar que està d’esquena a la plaça tant en la foto que ens mostra un sol castell com en el quatre de vuit que està a primer pla de l’altra foto, està composat pels mateixos castellers: pantalons foscos del segon i una faixa estreta, el terç amb camisa fosca i treballant amb els braços amunt ja que queda més baix, un quart amb una faixa molt reduïda i un quint més gran que el quart amb el que sembla un mocador lligat a la faixa i amb calcilles. El quint de l’esquerra, per la faixa, també sembla el mateix en les dues fotografies. A partir de les fotografies i sense poder treure gaires conclusions més, podem dir que com a mínim dues colles intentaren el quatre de vuit i potser una d’elles ho feu dos cops.
De moment això és el que sabem de la diada de Santa Tecla de 1901, una diada que ens ha permès conèixer una mica més del mon casteller del moment. Hem vist com les colles tenien representants a les principals places castellers i eren capaces de mantenir una negociació dia a dia durant gairebé una setmana. Hem vist també com a partir de la voluntat de la comissió de portar dues colles dels Xiquets de Valls acaben actuant-hi tres colles gràcies a les estratègies seguides per aquestes. Els castells i els castellers són així.
Xavier Cabré