RECERCA INFRUCTUOSA AMB RECOMPENSA INESPERADA
Xavier Cabré Puig
“La Veu de la Colla Vella” num. 133, abril de 2021.
Alguns cops el treball d’ubicació de les antigues fotografies castelleres resulta lent i feixuc però la recompensa final en forma d’identificació de l’emplaçament mereix tots els esforços esmerçats. En d’altres ocasions, per sort les menys, el treball resulta infructuós i la fotografia corre el risc de quedar sense ubicar i perdre així gran part del seu valor documental.
Prec
isament aquesta possibilitat és la que ens porta a publicar la fotografia del tres de cinc que es reprodueix en el present article. Un castell amb poques pretensions i que de ben segur va ser fet davant d’una casa benestant amb l’únic propòsit de poder passar el plateret i obtenir així uns quant duros a repartir entre els castellers. Però la fotografia ens fa anar de corcoll. Hi hem estat donant voltes, l’hem mirat del dret i del revés, ens hem repassat molts dels documents gràfics de l’època corresponents a les places castelleres més significatives i fins a dia d’avui hem estat incapaços d’ubicar-la.
Pel seu origen tenim indicis suficients com per creure que pot estar feta entorn del 1910 i no descartem en absolut que correspongui a Valls. Però no en tenim cap certesa… Per això us demanem la vostra col·laboració. Qualsevol referència que ens pugueu aportar, per poc significativa que us pugui semblar, serà molt ben rebuda. No perdem l’esperança!
Tot i que la recerca feta no ens ha permès ubicar la fotografia si que ens ha aportat una satisfacció. A segons, al pilar de l’enxaneta, s’observa un casteller amb un perfil plenament compatible amb el de l’Isidre Tondo Ballart, l’Isidre de Rabassó. Per edat (si la fotografia fos feta com intuïm entorn del 1910 el Rabassó estaria a les portes dels setanta anys), per fisonomia i per silueta ens fa pensar que efectivament es tracta del Rabassó, llavors encara cap de colla.
I un darrer indici i no menys important. No és gens difícil d’imaginar que el cap de colla conscient que el castell seria immortalitzat volgués sortir a la fotografia pujant, a més, al pilar de l’enxaneta, el de major compromís i que per casualitat, o no, era el que millor perspectiva tindria en la fotografia. D’això se’n diu geni casteller.
Així doncs molt probablement aquesta fotografia és el tercer document gràfic en el que es pot identificar a l’Isidre de Rabassó en plena activitat castellera. Els altres dos corresponen a un cinc de sis net a l’Arboç entorn del 1898(1) i a un quatre de vuit a la Pobla de Montornès el 1901(2)
Com dèiem sempre hi ha una recompensa…
1 “Castells a l’Arboç. Recull fotogràfic 1887-1935”. Pere Ferrando i Romeu.
2 “Biografia d’Isidre Tondo Ballart, Isidre de Rabassó”.
https://www.collavella.cat/blog/biografia-disidre-tondo-ballart-isidre-de-rabasso