Hem de mirar la tendència a l’alça de la Colla: ara anem a més
Vam parlar amb el Manel Urbano al mes de juliol. Amb la perspectiva de dos mesos, tornem a preguntar-li com veu la Colla i com creu que encarem el tram final de la temporada després de moltes setmanes de feina fosca, decepcions i alegries.
Després d’aquests mesos i de les diverses lesions al tronc, com has vist la Colla des de Sant Joan fins ara?
Bé. Ha sigut un tràngol, perquè vam acabar amb un Sant Joan molt maco i amb unes expectatives molt grans de com anava la Colla i llavors perdem aquests dos punts. En números no es nota, però moralment a la Colla la toca una mica. Són castellers estimats, que hi són sempre, i fa ràbia. Però els resultats no baixen gaire i hem anat igualant o superant les marques, excepte el dia d’Altafulla, quan fem una passa enrere obligats, perquè amb una setmana era difícil d’arreglar. A partir d’aquí la Colla hem anat tirant endavant a poc a poc i, fins que torna el Llàtzer (Magrinyà) una setmana abans de Sant Fèlix, la progressió és prou bona. És difícil de saber, però m’agradaria veure què haurien fet altres colles si els hagués passat el que ens ha passat a nosaltres. Per sort, teníem feina feta anteriorment i castellers assajats, perquè dilluns, dimecres i divendres dóna per molt. Si no hagués sigut per això, en altres èpoques la Colla hagués fet una baixada de nivell enorme.
Foto: David Oliete
Quins encerts i quines errades hem tingut des de Sant Joan?
Segurament el que no hem fet bé és trobar el cinc, però és que al principi de temporada el vam fer d’una manera, el tornem a canviar després i al final l’hem de tornar a canviar per tercer cop. És difícil, sabem que hi ha colles que per assolir el cinc de nou han estat molt de temps a trobar l’alineació bona. En un any canviant-lo tantes vegades no hem tingut la sort o l’encert de trobar les persones adequades, dintre del que teníem.
La nota positiva seria aguantar el nivell en cada sortida malgrat tot el que ens ha passat i esperar el pilar per treure’n rendiment com hem fet. L’encert seria la paciència amb el pilar i mantenir el nivell.
Amb les lesions hi va haver canvis de plans. S’han dut a terme?
Sí, excepte amb el cinc de nou. Quan tenim les lesions del Llàtzer i el Pol (Ferrando), l’única porta que veia per passar del tres de nou era el cinc. No teníem pilar, perquè la dificultat de trobar un terç és molt alta, i per tant quedava encara més lluny pensar en el pilar de vuit o el quatre amb el pilar. I vam perdre un pis sencer del dos de nou. Llavors vam ficar els esforços a fer el cinc de nou, compartits amb el fet d’haver de fer el tres de nou, que també tenia molts canvis. És un temps que, en altres circumstàncies, no haguéssim dedicat a això, sinó a coses superiors i ara segurament estaríem una mica més endavant del que estem. No em puc queixar d’on estem, però sí que haguéssim tingut més temps per preparar el tres de deu o els castells amb el pilar.
Santa Úrsula o Concurs?
Dos diades de límit. Segurament arribarem millor a Santa Úrsula que al Concurs, perquè hi ha un mes més. Dintre de com ha anat a la Colla els veig amb optimisme, perquè no pensava arribar-hi amb el que hi arribem. Des de fora probablement es veu tot més fàcil, però de dins han sigut molt complicats, aquests dos mesos. Trobar solucions bones és complicat, perquè no és com trobar solucions a un cinc de vuit o un quatre de vuit amb el pilar, són castells molt grossos. Ens ha fet que haguem de comptar molt amb l’experiència que portem del tres de deu, que ens ha d’ajudar moltíssim, i amb les peces recuperades ens quedarà tancar-nos a l’assaig i treballar i treballar. No ens adonem del moment en què estem i portem unes sinèrgies que sembla que tot és poc, però quan acabi la temporada, ens assentem al sofà de casa i repassem què hem fet, diria que des que sóc cap de Colla és la millor temporada. I encara falten les dues diades més grosses. El nivell de la Colla és molt alt, però no hem de perdre la humilitat. Fem assajos que fa uns anys haguéssim anat tots a dormir amb una gran joia i ara els trobem normals. Arribem de forma ascendent i tots hem après una mica alguna lliçó d’aquest any: a valorar el que tenim, que no sempre tenim la raó absoluta, que hi ha coses en què creiem molt i no surten, altres que no ens creiem i surten… En els castells no sempre dos més dos fan quatre i ara hem de mirar la tendència, que és a l’alça i anem a més. Ara toca acabar de treballar: tenim els castells que hem de fer i veig la Colla molt animada. Hem perdut el fre que portàvem i tenim tanta qualitat com altres, encara que potser una mica menys d’experiència en alguns castells.
Foto: David Oliete
Després d’un estiu amb moltíssimes actuacions, arribem al setembre i a l’octubre amb poques diades, tot i que molt dures. T’agrada aquesta manera de planificar la temporada?
Portem un munt de caps de setmana sense fer festa i aquests dies quasi no en tenim, excepte un, perquè aprofitem per fer assajos especials. Ara toca això. Ens hauria agradat tenir alguna actuació després del Concurs, però vam preferir deixar un cap de setmana lliure. Haurien hagut de ser actuacions a prop i amb nivell alt. Està bé com ho tenim.
Com veus les altres colles pel Concurs?
Repeteixo el que he dit tot l’any: veig els Castellers de Vilafranca una passa gran pel davant, i les altres colles haurem de treballar. El podi està car, perquè a poc que fallis pots anar molt enrere. Si vas al Concurs a assegurar una posició és molt més fàcil que anar-hi a plantar cara. L’estratègia comptarà molt, però les cartes també estan molt marcades. La Colla hi ha d’anar a fer la seva actuació, que ens permeti competir-lo. Alguns diran que és millor quedar tercer que quart, i sí, evidentment, però hem d’anar a competir-lo fins on puguem amb els castells que portem assajats. Hem de ser molt forts mentalment i anar al màxim ronda a ronda. La moral no ens pot baixar per detalls o si se’ns gira en algun moment, perquè llavors costa molt remuntar-ho.
Tens clar el teu futur?
No vull decidir res. I ho he fet així cada any. No em plantejo què faré l’any següent, perquè no vull prendre decisions sabent si hi seré o no. No vull decidir res condicionat per la temporada que ve, i tal i com ha anat l’any tampoc he tingut temps de pensar-m’ho. Acabem la temporada i això és una cosa bastant secundària.
Foto: David Oliete