Entrevista a Manel Urbano: “En dos mesos, la Colla hauria d’estar al mateix punt on estaria si no tingués lesionats”
Manel Urbano Cap de Colla
Parlem amb el nostre cap de Colla, Manel Urbano, per tal de recapitular el que hem fet en el primer tram de temporada i per avançar cap on anirà la Colla en les properes setmanes.
Quin balanç fas de la temporada fins a Sant Joan?
Fins a Sant Joan, fantàstic,ha sigut quasi perfecte. Tant a nivell dels castells, com de canalla, com de l’ambient de la Colla. La Colla ha arrencat la temporada amb moltes ganes i s’ha notat als assajos, que han sigut molt positius. Assajar d’aquesta manera jo no ho recordo mai. Ja no es tracta només del que vam fer el dia de Sant Joan, i això que el pilar de vuit no el vam poder fer. Veig la Colla amb moltíssimes ganes de fer castells i de demostrar el que és.
I les diades de la Festa Major?
Tots en tenim el record, per molt que ho expliquem. És xulo, és voler fer més que l’altra colla i amb totes les conseqüències. El dia de Completes ja vam fer el primer castell de nou. Quatre castells de nou per Sant Joan no sé si s’havia fet mai, i a part com de bé s’havien fet. Llàstima de no poder descarregar el dos de nou. Tota l’actuació va ser molt positiva, potser va haver-hi els castells una mica nerviosos el dia de Completes, per això dels castells conjunts i que és la Festa Major. És molt maco per l’espectador, però fer castells conjunts és difícils. Seria més fàcil si féssim castells més petits, de vuit, però toca anar més fort.
Hem tingut dues baixes importants a terços de castell de vuit, que ja vas dir que ens farien canviar els plans més immediats. Com hem d’encarar el juliol i l’agost?
El més de juliol ens ha de servir per treballar molt. Hem d’acabar d’aclarir el tres de nou, malgrat que en el quatre de nou hi ha molt pocs canvis.Cal treballar amb el cinc de nou, el dos de nou i anar fent. No sé si podrem arribar a aconseguir la fita de l’any passat per la Firagost, és bastant difícil que puguem arribar a aquell punt, però si no és llavors, que sigui a la Bisbal o, si no, al Catllar o l’Arboç. El que no podem deixar de fer és assajar-ho. Els assajos segur que seran iguals que els de l’any passat i la Colla és la que entenc que ha de respondre, perquè les dificultats ens han d’ajudar a treure més el geni.
2 de 8 amb folre descarregat a Altafulla
Els ànims d’alguns castellers han baixat. Què els diries?
Ja ens hem llepat prou les ferides i ja ha passat el moment de lamentar-nos. Ara toca buscar solucions d’aquí a final de temporada. Tothom qui ve a la Colla sap que hi haurà dificultats al llarg de la temporada, no serà la primera ni l’última vegada. D’aquí uns dos mesos tindrem el Llàtzer (Magrinyà) segurament recuperat i el Pol (Ferrando) el perdrem per més temps, però hi ha molts altres castellers que estan treballant. No ens hauria d’afectar. A dos mesos vista, la Colla hauria d’estar al mateix punt que estaria tenint ara aquests dos castellers. I hi serà. Segurament el pilar i els castells amb el pilar els haurem de deixar una mica més de banda de moment, però a la Colla Vella hi ha prou qualitat per fer grans castells sense ells dos. A més, no hem de deixar de preparar el tres de deu pel Concurs. La moral baixa perquè ho teníem tot molt ben encarat i era molt bonic veure com anàvem, però toca treballar i buscar altres persones.
Com veus el futur del pilar?
El pilar el continuarem treballant. És difícil que, amb una persona que encara no ha fet el de sis, puguem pensar ara mateix en alguna cosa superior, però el Jordi (Rubio) ho fa molt bé. Aquí està la clau. Per sort o per desgràcia, a nosaltres no ens vénen pilaners de fora a fer els castells. Treballem amb la gent de casa, i quan dic que som diferents ho dic per això: nosaltres ho fem d’aquí i així ens costa una mica més, però, quan surt, la satisfacció és doble.
L’objectiu principal de la temporada ha de ser el Concurs o Santa Úrsula?
En teoria, els dos. Estava molt esperançat amb el Concurs, el veia molt ben encaminat i, de fet, encara l’hi veig, però és veritat que ens tocarà fer molta feina a l’assaig. Es tractarà que dintre de l’assaig farem una sèrie de proves que no es veuran immediatament. Hi haurà una Colla Vella assajant i una altra de diferent que anirà per les places. No ho veig impossible.
Enguany vam fer el nostre primer set de set. Tornarem a provar aquesta estructura?
A mi no m’agrada gens, aquest castell, però sí que és veritat que fer el set dóna oportunitats – i ara ens anirien molt bé – per rodar molts castellers. A vegades no arribem al nou, perquè fer el nou té una dificultat enormement més gran i a l’hora de lligar-lo esnecessita moltíssima més gent, i, en canvi, amb el set la idea era tenir-lo per donar castells de vuit a persones que normalment no pugen tant. La Colla ara té un nivell molt alt, amb molts castells de nou i de gran dificultat, llavors aquelles sortides de tres i quatre de vuit, que fa uns anys eren de tres i quatre de set, avui ja no existeixen. No tenim dies per donar castells a castellers que fa molt que assagen. No el descarto.
Acabem d’introduir un tercer assaig general, els dilluns. Tindrà continuïtat?
Sí, de moment el de dilluns serà voluntari. La Colla decidirà si s’han de fer castells de sis, de set o de vuit. El dimecres i el divendres són obligatoris, però el dilluns servirà per medir les ganes de la Colla, per les persones que puguin venir. De moment ha anat molt bé i em va agradar. A més a més, és una oportunitat per als que tenen més ganes de fer castells.
Quin és, per a tu, el castell més difícil?
Està clar que quan parlem de dificultats, en parlem de moltes. Al cap sempre hi havia tingut els castells en què, com a casteller, sempre havia hagut de donar més, que són el tres de vuit aixecat per baix i el dos de vuit sense folre. Personalment, són en els que havia anat més al límit físicament. Però quan t’ho mires amb perspectiva de cap de Colla, la dificultat varia, perquè arribar a compaginar el que vam fer l’any passat és complicadíssim. Ara mateix no sabria dir quin és el castell més difícil. Tres de deu, dos de vuit net, quatre de nou net… per aquí estarien, tot i que tenen dificultats diferents: en un cas com a entitat arribar-te a plantejar aquest castell i, en un altre cas, d’assaig i tècnica. Particularment, ara que ja estem a la feina, crec que la Colla Vella ha de fer el tres de deu.
Segueix sent un objectiu, doncs?
Tal com ho tenim, no hem d’afluixar i com a cap de Colla és l’objectiu que em marco. Ara és difícil parlar-ne per tot el que he dit abans, però penso que la Colla l’any passat va fer una passa endavant molt gran i que no en sortís no vol dir res, ni que no surti enguany. Hem de continuar treballant i hi trobarem solucions. Només haurem de canviar una persona respecte de l’any passat. És una feina que hem de fer i l’objectiu del tres de deu ens aporta moltes coses per a altres castells. La Colla ha de continuar amb aquest castell.
Com veus les altres colles?
Hi ha molt de nivell a tot arreu. No hi ha secrets: treballar molt i gent amb moltes ganes. Segurament els Castellers de Vilafranca estan a un nivell una mica superior a tots, però la resta també van molt fortes, i entre Jove de Tarragona, Joves de Valls, Minyons i nosaltres hi haurà guerra. Segueixo sobretot les del Camp de Tarragona. A banda dels resultats, m’agrada mirar com fan els castells i el futur que tenen.