David Andreu: “Per descarregar el 3 de 10, s’ha de començar a treballar a principi de temporada”
David Andreu Segarra (Bràfim, Alt Camp, 1973) més conegut per tots com “Pitu”, és el cap de pinyes i folres de la Colla Vella des de principis de la temporada 2013. Des de petit va viure de ben a prop els castells, ja que el seu pare, Joan Andreu Fernández “Joan de Bràfim” va ser un casteller històric, puntal a les pinyes de la Colla durant anys. En les últimes temporades hem fet un salt qualitatiu i, sobretot, quantitatiu molt important en pinyes, folres i manilles, gràcies a la gran entrada de gent nova i a la feina feta en aquest àmbit, tant per l’equip actual com pels anteriors.
Parlem amb el David de com encarem aquest 2015, de com lligar els castells i de com viu i sent ell la Colla Vella.
És ja el teu tercer any com a cap de pinyes i folres de la Colla Vella. Com valores la feina feta fins ara des que vau començar a treballar tu i el teu equip?
Crec que hem fet una feina molt positiva, ja que estem aconseguint arrossegar molta gent al local i sempre intentem que tothom se senti integrat a la Colla. La gent de l’equip ha de fer sentir bé la gent nova que entra. Hem format un equip molt jove, amb un herència dels anteriors equips de l’Òscar Rodon i el Xavi Flix i, per tant, considero que fa força anys que es fa una bona feina a nivell de pinyes i folres
Com valores la situació actual de la Colla?
La defineixo com a molt positiva i engrescadora, amb molt moviment intern, cada cop hi ha gent amb més ganes d’impulsar-la. Quan entrava tant jovent aquests últims anys pensàvem que la clau era que s’impregnés del sentiment de la Colla Vella i que això ens faria insuperables. Fem molta gestió amb la història i amb el que volem que sigui la Colla. I, a més, som un moviment social molt important.
Com a cap de pinyes i folres, què és el que més et preocupa durant un assaig i una actuació?
Pel que fa a assaig, el que més em preocupa és que en els moments claus la gent respongui i que en aquests moments ens surtin els assajos el més fluids possible.
Pel que fa a les actuacions, sempre vull que la diada ens surti rodona, principalment, però la nostra major responsabilitat és mantenir la gent calmada i amb ganes.
Amb quin moment dels dos últims anys et quedaries com a casteller de la Colla i com a cap de pinyes i folres?
Per sort n’hi ha molts. Com a casteller em quedaria amb aquesta Santa Úrsula i Santa tecla passades o el tres de deu amb folre i manilles del Concurs de Castells. Però, a nivell de cap de pinyes i folres, el que més destacaria seria el dos de nou amb folre i manilles de la Firagost de 2013: era el primer any del nostre equip i havíem de mobilitzar molta gent per a fer-lo i, tot i que hem fet coses molt més importants aquests dos últims anys, recordo el moment de la descarregada com un dels moments més feliços que he viscut en els últims anys.
Si haguessis de canviar algun moment dels últims anys, quin canviaries?
Canviaria l’actuació de Santa Úrsula del 2013, bàsicament perquè, a nivell casteller, no ens van sortir les coses, però potser és un moment que, com a Colla, ens va reforçar molt, ja que durant l’hivern del 2014 la gent estava molt encoratjada i això segur que ens va ajudar durant la passada temporada a superar tots els entrebancs trobats. Personalment, aquell tres de deu el veia quasi fet, però va passar tot allò que havia de passar perquè no el poguéssim fer. Com a cap de pinyes em vaig sentir molt frustrat, perquè no vaig poder-hi fer més i com a casteller de la Colla vaig viure uns moments molt durs.
Quins castells t’agradaria fer aquesta temporada?
El meu gran desig és descarregar el tres de deu a la plaça del Blat i, per això, s’ha de treballar molt durant la temporada l’estructura del tres i els castells amb manilles per arribar al final de la temporada preparats. És una feina que s’ha de començar a principi de temporada. També sóc un nostàlgic del tres de vuit aixecat per baix.
Quin és el castell més difícil de lligar?
Per volum de gent és el tres de deu. Costa molt trobar el perfil de la gent, perquè en total munten unes 120 persones entre folre i manilles. Nosaltres fem cada any el repte de provar gent nova per complir els requisits, i això s’ha de començar a treballar en els primers mesos. Ara bé, els castells nets requereixen molta precisió, que ningú apreti més que un altre i qualsevol detall implica que no estigui bé l’estructura.
El quatre amb el pilar també és molt dificultós, així com el tres amb el pilar, pel que hem anat tocant. Has de pensar molt les posicions i la gent que hi va, i cada prova a l’assaig implica perdre un temps que, de veritat, no es perd, perquè hi guanyes altres coses.
Com vas decidir ser cap de pinyes i folres?
La Colla té moments de tot. Hi ha moments que véns per divertir-te, hi ha moments que véns perquè vols pujar a folres i manilles… i va arribar un moment en què vaig pensar que potser era més útil fent una funció com aquesta. I has de voler participar d’una cosa que per a tu és un sentiment que vols que es guardi.
Com et planteges el teu futur a mitjà termini? Tens ganes de continuar?
Jo estic molt bé i em faig molt amb l’estructura de la Colla. M’ho plantejo any a any. No és una cosa que em preocupi, perquè m’ho miro des d’un punt de vista continuista. Correspon a molt de sacrifici personal i familiar, però mentre que pugui fer-ho, a mi m’agrada, tot i que a vegades cal deixar entrar gent més jove. Per ara no tinc cap problema i a la família ho portem tots.
M’agradaria que dintre de l’equip mateix hi hagués gent, que de fet ja hi és, molt vàlida per agafar el relleu. Voldria que fos un equip dinàmic, que hi entrés i en sortís gent, però sense cap daltabaix. Que es poguessin fer les coses d’un any a un altre sense perdre la feina feta.
Quan vas començar a fer castells?
Vaig començar a venir als castells al local vell, devia ser l’any 1985 o 1986, quan tenia uns dotze o tretze anys. Mon pare em deia “anem a assaig” i jo hi volia vindre perquè, quan tornàvem, em deixava portar el cotxe una estona a la una de la nit. Coses d’abans.
Amb camisa la primera actuació va ser el 1986, amb una camisa de mon pare. Ho recordo com uns anys en què m’era difícil integrar-me, fins a finals dels 80 o principis dels 90, quan ja va començar a entrar molta gent de la meva edat. Els primers anys van ser una mica anar a fer el que pogués. A partir del 96 em va picar molt el cuquet. Mon pare durant un temps ja no podia fer castells, però em deia “això t’ho has pres en sèrio, eh?”.
Com vius formar part de la Colla Vella?
Per mi la Colla Vella no és una manera de viure, però sí que és un sentiment. No sóc un exemple de casteller clàssic, visc a fora i entre setmana no faig vida a Valls, però t’adones que, quan vas a fer castells, faràs el que puguis perquè sigui la més puntera de totes. Recordo que, quan es va inaugurar el local nou el 1988, van regalar un casset amb la retransmissió del primer quatre de nou del 1981. Un dia m’ho escoltava amb un radiocasset d’aquells d’antes. Per mi no era res especial, era una cosa de curiositat, però em vaig girar i vaig veure que al pare li queien les llàgrimes. Mai l’havia vist així i vaig pensar “això és gran de veritat”. Et fa sentir orgullós de ser de la Colla Vella.
