Originari de Tarragona, el pare Josep Batet Figuerola, es traslladà a viure a Valls a la dècada dels anys 1930. En el concurs de 1932, el fill gran Josep Batet Riello, ja forma part de la canalla de la Colla Vella dels Xiquets de Valls. Per circumstàncies que no venen al cas, el pare Batet es barallà amb el gravat de Rabassó, cap de colla de la Vella, i el 1936 pugen a la colla Nova, comandada pel “Blanco”. Aquest any s’hi incorpora el segon fill Àngel Batet que no té temps a pujar, ja que el 18 de juliol esclata la guerra. Acabada aquesta l’any 1939, formen part de la colla unificada Xiquets de Valls. L’any 1947, al reorganitzar-se la Colla Vella, la colla unificada pren el nom de Muixerra, ja s’hi ha incorporat la germana Aurora, i el germà petit Albert, anomenat sempre “Berto”. Durant la guerra van residir molt de temps a Barberà de la Conca, però el 1947, ja s’havien traslladat a Gavà, on hi viurien tota la vida. A començaments de l’any 1948, l’Àngel Batet es discuteix amb el “Blanco” cap de colla de la Muixerra i es queden tots a casa. Aquell mateix any 1948, per Santa Úrsula, ja s’han incorporat tota la família a la Colla Vella, doncs els seus capdavanters els van a buscar; mai més se’n separarien.
El 1948, tres dels germans feien el pilar de cinc. L’Àngel al terç, l’Aurora d’aixecadora i el Berto d’enxaneta. L’any 1951 per Santa Úrsula, la Colla Vella descarrega el seu primer 2 de 7, després de la reorganització, en què l’Àngel va al terç, i el Berto d’enxaneta. L’Aurora es fa gran i no és ben vist que una noia pugi als castells, el cap de colla “Pep de la Llet” no la fa pujar i acaba per deixar de venir. Continuen venint, el pare Batet, i els tres germans, Josep, Àngel i Berto; però el qui agafa més protagonisme és l’Àngel que esdevé un puntal imprescindible per a totes les construccions.
Tota la família eren d’ofici paletes. La seva relació amb la gent de Gavà, i del mateix ofici, fomentà l’afició als castells i són alguns gavanencs que s’hi impliquen i també venen a la Colla Vella. El més important de tots fou Josep M. Balsells Moyà “Boada”, que l’any 1952 a Vilafranca intenten el pilar de 6, ell a segons i l’Àngel Batet al terç. L’altre casteller que també munta força vegades és Rafel Llauradó Cubells, que el 1954 a Vilafranca, puja al quart del 4 de 8 carregat.
D’altres, no masses, formen part de la pinya. Duran aquell any 1948 que els Batets encara pugen a la Muixerra, a Gavà es forma una colla amb el nom de “Colla Xiquets de l’Eramprunyà” que tindrà molt poca durada. El cap de colla fou el pare, Josep Batet Figuerola.
A la dècada dels anys seixanta que pràcticament només venen l’Àngel Batet, Berto i “Boada” – aquest mort de malaltia l’abril de 1969 – l’Àngel porta a la colla el seu fill Àngel Batet Buenaventura, que puja d’aixecador i fa el 4 de 8, carregat a Vilafranca l’any 1962. El somni de l’Àngel Batet Riello, sempre fou fer el pilar de sis que només va poder carregar en cinc ocasions, durant els anys 1969 i 1970. També carregà al quart, un únic pilar de set amb folre, en el concurs de Tarragona celebrat el 27/09/1970. (Tanmateix, l’enxaneta del primer pilar de sis, que es deia Francisco Expósito Cruz, també era de Gavà, i el portava l’Àngel Batet) Com fet històric s’ha de reconèixer que la seva insistència i perseverança, originà la consecució del 4 de 9 amb folre, aconseguit el 25/10/1981, en el qual pujava al pis de quarts. En moltes de les sortides, insistia que féssim alguna prova de folre. En els viatges instigava a la canalla a cantar “Volem 4 de 9, volem 4 de 9… Fins que en el dinar de germanor de l’any 1980, en el que se li va retre un emotiu homenatge, Guillem Bartolí, cap de colla, ja havia anunciat que, per Santa Úrsula de 1981, s’intentaria el 4 de 9 amb folre.
Traspassà el 6 de febrer de 1991, a l’edat de 61 anys. Les seves despulles romanen al nínxol 1.075 del bloc B Oest del cementiri de Gavà. Actualment, d’aquella nissaga de castellers, només són vius l’Aurora i el Berto. Aquest, el vàrem veure i saludar al nostre local, l’any passat, en les dues ocasions que es va homenatjar als castellers que encara són vius i que havien format en les alineacions dels primers castells importants aconseguits a partir de la reorganització de la colla. Per altra banda, l’Aurora ha estat homenatjada en diferents ocasions, com un referent, des que la implicació de la dona en el món dels castellers ha estat plenament consolidat.
Francesc Piñas Brucart