Extret de http://www.avui.cat/noticia/article/2-societat/5-societat/334007-la-forca-duna-passio.html
21/11/10 02:00 – BARCELONA – ADRIÀ GALA
Obre una placa a Tarragona
La plaça de les Cols es va convertir, ahir, en l’escenari de la celebració del món casteller a Tarragona. Hi van ser presents les quatre colles de la ciutat, que van celebrar amb pilars el nomenament dels castells com a patrimoni per de la Unesco. A la mateixa plaça es va descobrir una placa commemorativa.
Abans que tanquessin la festa els Lax’n’Busto, va arribar el moment emotiu de la festa. Primer els parlaments. El més emotiu de tots va ser el del “pare” de les colles castelleres, Miquel Botella, president de la coordinadora de colles i una de les persones que més han lluitat pel reconeixement dels castells a nivell internacional. Entre els crits de “Miquel, president”, Botella va explicar que aquest reconeixement ha fet augmentar “l’autoestima dels catalans” i va recordar la figura de l’actor vilanoví Sergi López, que va afirmar que el reconeixement dels castells seria bo per a “tota la humanitat”. “Cada enxaneta que puja és una estrella que marca fins on hem d’arribar”, va dir Ramon Fontdevila, director del centre de promoció de la cultura catalana. Just després, els grallers van tocar i les colles van formar pilars de quatre per commemorar la data. Fins a una altra, família.
Tots els castellers van reconèixer que el reconeixement de la Unesco –valgui la redundància– servirà per projectar internacionalment el món casteller. Un d’ells és el jove Biel, de la Colla de Sant Cugat, que ahir aprofitava la festa per donar publicitat de Ses Talaies de Formentera, una agrupació castellera formada per membres de diverses colles catalanes –com ell– que només fan una o dues actuacions a l’any, habitualment a l’agost. La gran família no para. Creix i creix cada dia sense parar. Igual que els enxanetes de fa uns anys, que ara ja formen part dels dosos o els tresos. Fa falta molta força per aixecar-se després de caure des de dalt de tot d’un castell. I fa falta molta passió per despertar-se cada cap de setmana amb ganes d’anar a fer castells. La força i la passió formen part de l’ADN dels castellers, i ahir aquesta convicció i orgull es van tornar a demostrar. Castellers de Badalona, Molins de Rei, Mataró i Granollers es van aplegar a l’antiga fàbrica, tot i la pluja amenaçadora de tot el dia, que amenaçava d’aixafar la guitarra. De fet, era igual quin grup tocava; l’important era ser-hi, i la gran majoria hi van ser, llevat d’alguns casos puntuals. Els adolescents i joves van gaudir del concert a l’aire lliure i amb una cervesa a la mà. Pares i fills van optar més per visitar el museu de la Damm. Entre uns i altres, desenes de curiosos –sobretot avis– cridats per l’alt volum de la música que no van deixar escapar l’oportunitat per veure un concert gratuït.
La família castellera és una gran família. Es veuen poc, només alguns caps de setmana, però tot i això estan units per un mateix sentiment i es troben a faltar quan no es veuen. I quan es troben s’abracen… i es desitgen el millor fins a la pròxima vegada que es tornin a veure. Ahir, molta gent d’aquesta gran família es va retrobar i les abraçades, bromes i petons van ser constants durant tota la jornada. A tots ells els uneix un sentiment, una passió que es pot resumir en persones com en Magí Güell, de la Colla Vella dels Xiquets de Valls. Té 82 anys i en fa més de quaranta que és casteller. “No m’esperava veure aquest reconeixement internacional”, assegurava ahir emocionat junt amb el seu amic, Ramon Batalla, que en té 70, i membre de la mateixa colla, e4n què formen part de la pinya.
La gran família castellera es va reunir ahir a l’antiga fàbrica Damm per celebrar l’històric reconeixement dels castells com a patrimoni immaterial de la humanitat per la Unesco. Mig miler de pares i mares, fills, joves, adolescents i canalla de gran part de les colles van fer un lloc a la seves agendes per desplaçar-se a Barcelona i participar activament d’una festa irrepetible, que va tenir la presència dels grups Teràpia de Shock i Lax’n’Busto, que van amenitzar la celebració fins ben entrada la nit.