El dilluns el matí, abans d’iniciar el retorn, la Colla Vella dels Xiquets de Valls encara va assistir a una recepció que li va oferir l’Ajuntament de Melfi, ciutat on s’havia sojornat i que també disposa d’un grup de Scaricavascio. Després d’aixecar un pilar de cinc davant de l’edifici consistorial, el grup de castellers va ser rebut per la regidora de Cultura en el saló de plens; les seves paraules de reconeixement i d’enaltiment a unes tradicions tan arrelades (en el seu cas, recuperada fa poc temps) i en certs aspectes tan comuns, l’intercanvi d’obsequis i tot seguit una roda de premsa van posar fi a la breu estada de la Colla Vella en terres italianes.
Tot seguit, al pati d’armes del castell, la Colla Vella va aixecar un pilar de cinc seguit d’una actuació del grup de Pizzicantò d’Irsina. Dos pilars de quatre, les enxanetes dels quals van desplegar les banderes de Catalunya i d’Itàlia, envoltats per la rotllana del Pizzicantò del grup A’ Morr’ van posar punt i final a l’exhibició oficial. Tanmateix, encara hi va haver temps per a la confraternització. Un pilar de quatre de la Colla Vella amb un membre del grup A’ Morr’ a segons i un Pizzicantò amb participació d’uns quants castellers de la Colla Vella van donar pas a la vetllada de música tradicional lucana. Un sopar amb els organitzadors de l’esdeveniment, va servir de brillant fermall a una satisfactòria i esgotadora jornada.
L’un i l’altre van aprofitar l’oportunitat per explicar resumidament l’orígen dels castells, el dels Xiquets de Valls i el de la Colla Vella. Junt amb els nostres representants, també formava part de la mesa d’oradors catalans l’historiador i cronista casteller vilanoví, Xavier Brotons, que els va seguir en l’ús de la paraula. La sessió acadèmica va seguir amb la projecció d’actuacions de grups de Scaricavascio i Pizzicantò i amb les intervencions de l’antropòleg i escriptor Gabriele Di Stasio, de la Sra. Lina Gurrado de l’associació A’ Morr d’Irsina i de l’actriu Francesca Carella, que va llegir un fragment del llibre de Di Stasio. Va tancar l’acte el Sr. Antonio Autilio, assessor de Cultura de la Regió de Basilicata, que va fer el discurs de cloenda amb referències explícites i elogioses als castells catalans.
Els organitzadors del “Convegno” van reservar a la Colla Vella un paper destacat, tan en l’acte acadèmic que es va celebrar en una de les sales nobles del Castello di Lagopesole, a la província de Potenza, com en les actuacions posteriors. L’acte acadèmic es va iniciar amb un discurs introductori a càrrec del presentador, part del qual el va dedicar a explicar el motiu de la nostra presència i, de passada, a ressaltar el fet que els nostres castells ja estan en procés de ser considerats patrimoni immaterial de la humanitat (entre el públic assistent hi havia alguns membres del club lucà de la UNESCO). Acompanyat del toc de castell seguit del d’entrada a la plaça, un pilar de quatre caminant va accedir al recinte. Sorpresa i admiració del públic assistent. Un públic, entre el qual no hi mancaven historiadors, flolkoristes, periodistes, editors, llibreters i bibliotecaris rebia amb forts aplaudiments la Colla Vella. L’entusiasme i l’astorament va anar augmentant, sobretot quan es va projectar el video amb la selecció dels castells més importants que ha aixecat la Colla Vella des de l’any 1981. Prèviament, el presentador-moderador de l’acte, Rocco Brancati (de la RAI-TV), havia demanat que prenguessin la paraula el periodista i expresident de la Colla, Ivan Rodon, i el president actual, Josep Solé Tarragó (que va fer la seva intervenció en català; per cert, molt ben rebuda).
El passat diumenge i dilluns, dies 4 i 5 d’octubre, la Colla Vella dels Xiquets de Valls es va desplaçar al sud d’Itàlia, concretament a la regió de la Basilicata, per a participar en el Congrés internacional “Torri di Uomini, patrimonio d’Italia”. Una delegació de 24 castellers de l’agrupació vallenca va ser convidada als actes de cloenda que dins del marc de la manifestació “Autunno profuma di Libro” (La tardor té perfum de Llibre) cada any organitza el MIBAC (Ministero per i Beni e le Attività Culturali) d’aquell país. La sessió final del Congrés estava dedicada al llibre “Torri di Uomini in Basilicata” de Gabriele Di Stasio; un estudi historiogràfic i antropològic de les construccions humanes que tradicionalment es fan en aquelles terres (anomenades Scaricavascio i Pizzicantò) i que són una mena de ball parlat i de castell, potser amb més analogies amb els antics Balls de Valencians i les Moixigangues, però sens dubte amb indiscutibles semblances amb els nostres castells.