El passat dilluns es va celebrar al teatre Victòria de Barcelona
un gran homenatge al poeta Miquel Martí i Pol, desaparegut ara fa deu anys.
Acte organitzat per la Fundació Esclerosi Múltiple, malaltia que ell va patir els
darrers anys de la seva vida. L’acte va consistir en tot un conjunt de lectures
i actuacions.
La legió de rapsodes va comptar amb la participació de comunicadors rellevants com
Xavier Grasset, amb experiència teatral, Mònica Terribas i Antoni Bassas.
Hi va haver molts altres moments àlgids. Com l’esperada participació de Lluís Llach,
gran amic de Martí i Pol. Rosa Cadafalch, Jordi Bosch i Sílvia Bel compartien
escenari i Llach va aparèixer per un costat per seure’s al piano. La seva
discreta irrupció va ser gairebé una metàfora del retir musical que viu des del
2007, només trencat amb esporàdiques aparicions com la d’ahir. Vestit de negre,
com la inseparable gorra que du sempre, va desgranar al piano la música de
Lletra a Dolors, de delicats versos que van tenir una excelsa companyia: la veu
de Sílvia Bel.
El públic es va rendir al clímax de versos com «Te’m fas present en les petites
coses / i és en elles que et penso i que t’evoco, / segur com mai que l’única
esperança / de sobreviure és estimar amb prou força / per convertir tot el que
fem en vida / i acréixer l’esperança i la bellesa». No va ser menor l’impacte
que va produir la immediata aparició de la Colla Vella dels Xiquets de Valls,
que var recordar al poeta un pilar de cinc al passadís central del teatre
entre l’emoció i l’aplaudiment del públic.
Recordar que Martí i Pol era Casteller d’Honor
de la Colla Vella, des de l’any 2001, ja que va regalar un poema a la Colla
Vella, l’any 1997.