JOAN BOFARULL SOLÉ, VIIè Premi Isidre de Rabassó d’identitat castellera
Acta del veredicte del jurat del VIIè Premi Isidre de Rabassó d’identitat castellera
Reunit el Jurat del VIIè Premi Isidre de Rabassó d’identitat castellera, presidit per Albert Pedret Granero, President de la Colla Vella dels Xiquets de Valls, i format pels castellers Francesc Piñas Brucart, Josep Solé Tarragó, Xavier Cabré Puig, Anton Dilla Pena, Josep Roig Bonet, Joan Ibarra Rodríguez, Olga Queralt Rosich, Leandre Ibars Penaba i Jordi Roca Rull, que actua com a secretari, acorden atorgar el guardó a:
JOAN BOFARULL SOLÉ
Nascut a Reus l’any 1971, capital de la comarca veïna del Baix Camp, Joan Bofarull Solé va ser el primer enxaneta dels Xiquets de Reus quan es va fundar aquella Colla i de la qual avui dia encara n’és casteller. L’any 1995 es va llicenciar en Geografia i Història i actualment és professor de secundària. Fa anys que estudia les muixerangues valencianes i la seva relació amb els castells. També col·labora activament amb la Federació de Muixerangues i en activitats per a la seva promoció, per tal de superar l’aïllament local en el qual han estat confinades durant anys. Actualment, també és muixeranguer de la Muixeranga de Vinaròs. És autor del llibre L’origen dels castells: anàlisi tècnica i històrica, obra d’assaig sobre el fet casteller guanyadora del III premi “L’Esperidió” que convoca l’Associació d’Amics de la Colla Jove Xiquets de Tarragona, i coautor d’Els Xiquets de Reus: trenta anys de castells. Ha escrit diversos articles sobre muixerangues, balls de valencians, castells i altres aspectes del seu entorn. L’últim llibre que ha publicat és Les muixerangues valencianes.
Bofarull representa la nova generació de joves historiadors, amb preparació acadèmica, que dediquen els seus coneixements (en aquest cas, amb experiència personal inclosa) a l’estudi i aprofundiment del fet casteller. La seva teoria, en la que ha basat els seus treballs, és que els castells són un exercici evolutiu quant a la seva estructura, més que no pas la creació o invenció puntual; sempre, però, a partir de la culminació del Ball de Valencians.
L’origen dels castells és un tema apassionant que es planteja gairebé tothom que fa castells o que n’ha vist alguna vegada. El debat fa més de cent anys que dura i ha donat lloc a diferents especulacions, algunes força imaginatives, altres esbiaixades per les passions localistes i altres més ben fonamentades. El llibre L’origen dels castells: anàlisi tècnica i històrica és el primer treball que va afrontar aquest tema de forma monogràfica i el resolgué de manera força convincent, amb rigor, amb el màxim de dades i amb noves aportacions. L’esmentat llibre es basa en dues anàlisis: una, la que ressegueix la història del ball de valencians des del segle XVII fins a l’origen dels castells; seixanta notícies en total, de les quals en fa una lectura crítica, que de vegades no coincideix amb les interpretacions expressades fins aleshores. I l’altra, l’anàlisi tècnica a partir de la descripció i comparació dels castells, els balls de valencians, les muixerangues del País Valencià, les moixigangues religioses catalanes i fins i tot amb els acròbates del Magrib. Una obra, per tant, que considerem indispensable i que va marcar un abans i un després en la història de la castellística.
Valls, 27 de febrer de 2020
El Secretari del jurat El President
Jordi Roca Rull Albert Pedret Granero