Avui ens ha deixat l’historiador i intel·lectual, Josep Maria Ainoud de Lasarte, amic de la Colla Vella i que va participar en les conferències que obrien els diferents períodes de la celebració del Bicentenari de la Colla Vella, l’any 2001. Ainoud va introuir la panoràmica social i cultural de l’època 1919-1948 “Des de Que Ramon Tondo, el Grabat de Rabassó, pren el relleu al seu pare fins als prolegòmens de la Reorganització de la Colla”. Conferència que es celebrà el 30 de juny de 2001.
Foto:”La veu de la Colla Vella”, nº 82. Setembre de 2001.
Aquí podreu trobar la notícia que ha publicat wilaweb.cat
L’historiador i promotor cultural Josep Maria Ainaud de Lasarte s’ha mort a Barcelona a vuitanta-set anys, segons que ha confirmat la família. Ainaud de Lasarte, que era advocat de formació i també va fer de periodista i polític, es va centrar sobretot en l’estudi i la difusió de la història i la cultura de Catalunya, i es va destacar tant per la seva erudicitat com per la seva gran capacitat divulgadora.
Nascut al barri de Sarrià de Barcelona el 13 de juny del 1925, Ainaud de Lasarte va créixer en un entorn il·lustrat al si d’una família burgesa. Va estudiar a l’Escola Montessori de l’Ajuntament de Barcelona i a l’Institut-Escola de la Generalitat de Catalunya i es va llicenciar en dret a la Universitat de Barcelona. Políticament, va militar en grups de resistència antifranquista i catalanista com Miramar, FNEC i Front Universitari de Catalunya, i durant la Segona Guerra Mundial col·laborà amb els aliats passant informació als anglesos sobre els moviments de vaixells al port de Barcelona i pilots i fugitius per la frontera del Pirineu.
Fundà el Grup d’Advocats Demòcrates i el 1976 es va afiliar a Convergència Democràtica de Catalunya, de la qual va ser membre del consell nacional. Va ser diputat al Parlament de Catalunya per la coalició Convergència i Unió del 1980 al 1984 i regidor de l’Ajuntament de Barcelona del 1987 al 1990
Des de 1973, amb ‘Prat de la Riba, home de govern’, va publicar una vintena de llibres, la majoria sobre grans personalitats del catalanisme. I durant més de tres dècades també va col·laborar amb la revista ‘Història i vida’ i a les ‘Nadales’ de la Fundació Lluís Carulla, a l’Enciclopèdia Catalana i a la revista ‘Món jurídic’. També va ser director de l’Avenç.
Entre més condecoracions, Ainaud de Lasarte va rebre el Premi d’Honor Lluís Carulla (1994), la Medalla President Macià de la Generalitat (2000), la Medalla d’Honor de Barcelona (2006) i la Medalla d’Or de la Generalitat (2012).
La presidenta d’Òmnium Cultural, Muriel Casals, ha recordat amb agraïment la figura de Josep Maria Ainaud de Lasarte, de qui ha dit que era un savi que ens feia més savis. N’ha destacat, en declaracions radiofòniques, que era una persona que s’estimava la cutlura catalana i la cultura en general: ‘Ens ha ensenyat a ser més cultes, una mica més civilitzats i més bons patriotes.’ Perquè, ha afegit, ell feia activisme cultural. Finalment, ha recordat la capacitat de divulgació i de difondre el saber d’Ainaud de Lasarte, una persona d’altíssima cultura, capaç de divulgar-la de manera entenedora.