Dol per la pèrdua de Felip Vives Surià “Felip de Ca la Cirera”
La matinada del 18 d’agost ens deixava a Pamplona Felip Vives Surià “Felip de Ca la Cirera”, casteller de la Colla Vella dels Xiquets de Valls a l’edat de 88 anys. Des de feia uns mesos la seva salut havia minvat considerablement i les darreres setmanes ja havien estat molt crítiques. En tot moment ha estat envoltat per la seva extensa família que l’ha acompanyat cristianament fins al darrer moment.
Felip Vives, nascut a Barcelona, era el desè fill de dotze germans, tant el seu pare Felip Vives Dasca “Cisquet de la Cirera”, com el seu avi Josep Vives Grau, sempre estigueren vinculats a la Colla Vella, formant part activa de la Colla amb els mítics castellers de finals del s. XIX: “Isidre de Rabassó”, “Feliets”, “Guerxo de Xacó”, etc. Precisament, amb aquest últim i amb el seu fill “Xaconet” sempre hi hagué una estreta convivència pel fet de ser veïns de les terres a la partida de la “Serra” (El Milà), on encara actualment perduren i conviuen les respectives masies, amb els seus descendents.
Des de 1969 que residia a Pamplona, però en tot moment va seguir la seva estreta relació amb la Colla Vella, l’any 1970 organitzà una actuació de la Colla Vella a Pamplona, per les festes de Sant Fermín.
A partir dels anys 90 del s. XX, es desplaçà a Catalunya amb molta més assiduïtat, fet que li va permetre assistir als assajos i sortides de la Colla amb regularitat. I a partir de 1998, en Felip insistí a portar a fer castells la néta del seu germà Francesc, Ceci Hernández Vives i que es convertí en la primera enxaneta del pilar de 8 (fm) descarregat per la Colla Vella en el segle XX, aixecadora del 3 de 10 (fm) de l’any 2000 i del 3 de 8 aixecat per sota, entre d’altres importantíssims castells. També el germà de la Ceci, Francesc passà a formar part de la canalla de la Colla i els seus pares Ignasi i Maria Pau, neboda del Felip, culminant així cinc generacions d’una mateixa família a les files de la Colla Vella.
Felip Vives era un home de profunda convicció religiosa i tradicional, amant de la lectura i especialment de l’escriptura i la poesia, per aquest motiu va proposar d’escriure el text de l’Auca del Bicentenari de la Colla, que en aquell moment es va celebrar l’any 2001. Auca, amb il·lustracions de la dibuixant Pilarín Bayés, que feia un documentat recorregut pels primers 200 anys de la història de la Colla Vella en 48 versets i 24 vinyetes i que es va presentar el 25 d’octubre de l’any 2002. També són coneguts els seus sonets, per la consecució de l’espadat de 8 pisos l’any 1998, o les dues grans diades de Santa Úrsula de 2016 i 2019, sonets que es publicaren a la Veu de la Colla Vella corresponents. Era tanta la seva dèria i insistència en l’inèdit 3 de 9, que quan aquest s’aconseguí carregar per la Colla Vella en la darrera Diada de Santa Úrsula, el sonet que va escriure i va fer arribar a la Colla, sentenciava amb la frase: “ara ja em puc morir”.
A la seva esposa Mª Milagros Unanua Etayo, fills i filles, nombrosa família Vives Unanua i especialment als seus nebots-néts, Ceci i Francesc Hernández Vives, neboda Maria Pau Vives i a l’Ignasi Hernández, des de la Colla Vella dels Xiquets de Valls us volem expressar el nostre més sentit condol.
Felip Vives Surià, casteller i apassionat de la Colla Vella dels Xiquets de Valls, reposi en pau.