Commoció al Món Casteller per la mort de Francesc Piñas i Brucart.
A la tarda d’aquest dia de Tots Sants, ens arribà la notícia del traspàs de Francesc Piñas i Brucart, “Piñas” com era conegut dins la Colla Vella, a l’edat de 82 anys. La seva mort ha transcendit més enllà del que és la gran família de la Colla Vella, ja que la seva figura és un baluard imprescindible per la història dels Xiquets de Valls i pel Món Casteller en general per la immensa i valuosíssima tasca que va aportar a la Colla Vella dels Xiquets de Valls durant 62 anys ininterromputs.
Parlar de Piñas és parlar de carisma, d’entrega, de compromís, de dedicació, de rigor i d’innombrables adjectius que ens defineixen un casteller que va assumir responsabilitats i les va assolir amb gran èxit, de tal manera que les seves aportacions tècniques dins dels castells són avui en dia part de la manera de fer de les rutines en les pinyes dels castells, però l’any 1962, quan ell s’implicà a la Colla Vella, no era així.
Des d’un bon inici, en Piñas ja “entra” a la colla d’una forma especial, ja que per Santa Úrsula d’aquell any s’hi incorpora com a secretari i tresorer, quan el van a trobar, i posteriorment passa a ocupar el lloc de primeres mans en els castells. És en aquell moment que confecciona el primer d’infinits llistats de castellers i comptabilitza que el 1962 la Colla Vella estava formada per 64 castellers. Els primers canvis, doncs seran en l’àmbit administratiu i en especial a l’hora de “pagar” als castellers “amb sobre”(recordem que en aquell moment els castellers cobraven personalment).
És en aquell moment que Piñas detecta que la confecció de la pinya dels castells no estava del tot organitzada, el cap de colla designava els baixos, crosses i agulles i posteriorment la pinya es tancava de forma anàrquica, cosa avui en dia seria impensable. A partir de l’observació, tenacitat i rigor, Piñas defineix la figura de les primeres mans, daus, homes del darrere o laterals, creant castellers específics en cada posició, definint-ne les alçades o les característiques físiques d’aquests. Aquest primer avenç comportà molta més rigidesa al nucli dels castells, fet que va permetre el 1969 assolir descarregar el 3 de 8 i carregar per primer cop al segle XX el 5 de 8. És en aquest 1969 en què se li presenta el repte de crear el primer folre de la centúria, per Santa Úrsula s’intentà el 2 de 8 amb 12 persones al folre, una gènesi que de forma evolutiva tindrà el seu zenit per Santa Úrsula de 1981 amb l’assoliment del 4 de 9 amb folre descarregat i el 1982, el 3 de 9 amb folre.
Aquest és l’inici dels castells amb folre que avui en dia acostumem a veure a totes les places, però aquelles 32 persones que conformaren el folre de 1981 foren escollides meticulosament per en Francesc Piñas, a més de l’organització d’un cordó que mai abans s’havia vist des de finals del segle XIX. A partir d’aquí, tothom en coneix la història, referència i transcendència que aquest fet ha contribuït al Món Casteller modern.
Piñas fou conegut pel seu rigor tècnic, però també pel seu rigor històric i una manera de fer gairebé científica dins del Món Casteller, amb múltiples articles, conferències, entrevistes o xerrades i sempre amb una gran voluntat per mantenir una imatge molt seriosa dels castells i especialment vetllar per una imatge de seriositat i manera de fer de la Colla Vella, que ha quallat amb fortes arrels en les posteriors generacions de capdavanters de la nostra Colla.
Cal destacar que Piñas sempre fou una persona molt estricta i perseverant en la seva tasca tècnica i divulgadora, però amb qui era més estricte era amb ell mateix, sempre amb la voluntat de poder oferir amb el màxim de qualitat la informació i els detalls de tota aquella escomesa que se li plantejava.
De 1962 fins a 1989 ocupà la figura de cap de pinyes i folres, a part de les tasques administratives, relacions públiques, contractacions o seguretat dels castellers que realitzà fins a finals de la dècada dels anys setanta. Però la seva contribució i assessorament continuà en els següents anys, en tant que se li demanava, implicat, sempre donant la seva opinió i escoltat amb criteri la dels altre, sempre fora del “foc d’encenalls” o de comentaris superflus. A més Piñas era molt respectuós amb la figura dels castellers veterans i de la transmissió de la informació que aquests proporcionaven i va fer un exhaustiu treball de relació entre castellers o castelleres contemporanis amb les dinasties dels castellers que es tenia constància del segle XX. Una feina titànica i fidel a la seva estima a la Colla Vella i als Xiquets de Valls, que tingué la seva recompensa l’any 2013, quan el 30 d’abril se li atorgà de mans del President de la Generalitat la Creu de Sant Jordi “…per la seva contribució rellevant a l’àmbit dels castells i al món de la cultura popular i tradicional catalana.” L’any anterior, el 2012, durant la sisena Nit de Castells se li feu la distinció a tota la seva trajectòria i tasca. Una tasca tan extensa que és impossible de sintetitzar en un moment de consternació per la seva pèrdua.
Volem donar el més sincer condol a la seva esposa, Pepita Barrabeig Robusté, fills Francesc i Jordi i la resta de la seva família.
Francesc Piñas i Brucart, casteller de la Colla Vella dels Xiquets de Valls, un emblema i model a seguir per la transcendència de la seva persona en el Món Casteller, reposi en pau.