Des d’aquí no podem dir més que afegir-nos al gran dolor de la seva família, els pares Daniel i Pepi i al germà Dimas, tots membres de la Colla Vella. El vostre dolor és també el nostre dolor, esperem que Dani, estiguis on estiguis, hagis trobat la llibertat. Descansa en pau.
(El funeral serà el proper dimarts dia 10 a 2/4 de 12 a l’Església de Sant Joan)
El Dani no era un casteller inquiet ni parlador i a vegades la seva presència passava desaparcebuda, fins i tot se l’havia d’estirar una mica i animar-lo a fer castells, però un cop era a dalt el castell es transformava i era dels millors, tant per posició, com per la sang freda i resistència que tenia, un do innat i adquirit a la vegada per aquells castellers que baixen de dalt.
El Dani com a casteller va iniciar-se com a aixecador i ja el trobem a la alineació del primer 5 de 8 de la colla descarregat a Vilafranca del Penedès al 1984, a partir d’aquell moment va passar per tots els pisos de la canalla i sempre era un titular a la majoria d’alineacions dels gran castells del moment, a mesura que es va fer gran, va estar una mica desvinculat de la colla, però a finals dels anys 90 torna a convertir-se en una peça clau en els èxits de la Colla Vella. Descarrega el primer 4 de 8 amb el pilar, com a quart del pilar, per la Firagost de 1997 i forma part d’aquest pilar al 4 de 9 amb folre i pilar, primer carregat per la Colla al Concurs del 1998, n’intenta també el pilar de 8 amb folre i manilles, però el descarrega per primer cop per Santa Úrsula del 1998. És en aquell moment que la malaltia l’impedirà la pràctica dels castells. Més endevant, a mesura que les forces li permetien tornà a fer castells, convertitnt-se en una peça clau en el tres i en el cinc, com a quart a la rengla i quint en el castell de 9, assolint també el 5 de 9 amb folre i molts 3 de 9 amb folre. Aquesta tregua de la seva salut li permertà fer castells fins a finals de 2007 i per Santa Úrsula descarregarà el seu últim 3 de 9 amb folre. En aquesta foto el veiem coma terç del pilar, és dels últims que va fer,tot just fa un any en motiu del 125è aniversari de l’arribada del tren a Valls.
El Dani, com el coneixíem tots, era un d’aquells castellers tocats per la bareta màgica per la seva tècnica castellera i totalment integrat a la Colla des de ben petit, ja que va començar a fer castells des d’aixecador i va anar baixant pisos fins a quarts Tota la seva família havia pres part activa durant mots anys a la Colla i els seus pares vivien i viuen a la Cooperativa de Vivendes de la Colla Vella.
Avui a primera hora del matí ens ha deixat el nostre company casteller Daniel Balaguer Burillo a l’edat de 35 anys. Com motls de vosaltres sabreu, el Dani patia una greu malaltia que feia forces anys amb la que estaba batallant i actualment estava ingressat a l’Hospital de Sant Pau de Barcelona. Feia pocs dies que la colla havia organitzat una donació de sang extraordinària al Casal Social en solidaritat amb ell i la seva família, però la malaltia ha estat cruel i injusta hi ha pogut amb ell i amb tots nosaltres.