Immersos com ens trobem en un món casteller que ha adoptat unes dimensions colossals, una fotografia d’un pilar de cinc com la que reproduïm en aquest article ens pot semblar ben poca cosa. Però, per sort o per desgràcia, els castells han passat èpoques fosques que convé no oblidar. Es tracta de l’anomenada decadència castellera, que s’estén des de finals del segle XIX fins ben entrat el segle XX. En aquest període és quan els màxims castells es van anar rebaixant progressivament, primer des dels castells de nou al dos de set i quatre de vuit i, posteriorment, el nivell cau fins als castells bàsics de set… i gràcies!
Però retornant a la fotografia que ens ocupa, cal dir que ens ha fet ballar el cap una bona temporada. L’entorn que s’hi mostra a priori es presenta desconegut i el fet de que s’hi reprodueixi un pilar de cinc ens emmarca l’actuació molt a principis de segle XX o finals de XIX, quan encara es mantenia un cert nivell casteller: cal tenir en compte que en plena decadència castellera aquests pilars de salutació a les autoritats, així com els d’entrada i sortida d’ofici molts cops eren de quatre o, com a mínim, així ho indiquen bona part de les fotografies que ens han arribat fins als nostres dies. Ens trobem davant d’una fotografia que sembla reproduir una festa major tradicional del Camp de Tarragona o del Penedès, amb castells i balls populars, però en un marc gens habitual de les actuacions castelleres conegudes de principis de segle passat. Hem vist fotografies d’aquest tipus i d’aquesta època castellera de Valls, Vilafranca, l’Arboç, Tarragona, el Vendrell… però, i aquesta?
Per altra banda l’entorn i el fet que s’aixequés un pilar de cinc ens feia interpretar que es tractava d’una localitat de certa importància.
No va ser fins que, rellegint el llibre Els castells entre la passió i la historia: articles de la primera època d´or (1851-1889)(1) de Xavier Güell i Cendra, quan de forma casual se’ns va obrir una nova via per ubicar la foto. L’autor, en el capítol titulat “El primer Sitges casteller” indica que es troben documentades a Sitges tres actuacions castelleres abans de l’any 1930, concretament els anys 1884, 1888 i 1900. Segons informa Güell, aquesta darrera actuació, ja en plena decadència castellera, va anar a càrrec de la Colla Vella. I si la foto correspongués a l’actuació de l’any 1900 de la Colla Vella a Sitges?
Doncs efectivament, tenim el gust de reproduir la fotografia més antiga coneguda de castells a Sitges: concretament correspon a un pilar de cinc de salutació a les autoritats aixecat per la Colla Vella dels Xiquets de Valls per la Festa Major de Sant Bartomeu de Sitges de l’any 1900. Considerem que es tracta d’un document gràfic totalment inèdit fins a la data, al mateix temps que presenta una bellesa formidable, tot i que el pas dels anys ha anat deteriorant la qualitat de la imatge. El pilar apareix perfecte, esvelt, amb l’enxaneta a l’antiga amb les mans; per sota passen les autoritats amb barrets de copa alta al mateix temps que la moixiganga fa una de les seves figures. Tot plegat una Festa Major en estat pur.
Per a contextualitzar la foto podem dir que aquell 1900 la Colla Vella va ser present a les principals cites castelleres de l’any: per Sant Joan a Valls(2) anunciada com a “Colla de Xiquets de Rabassó”, al Vendrell(3) per la festa major de Santa Anna, a l’Arboç(4), a Vilafranca(5) per Sant Fèlix, a Tarragona per Santa Tecla(6) i a Reus(7) per Misericòrdia. Si bé és cert que com a mínim al Vendrell i a Vilafranca va compartir plaça amb la Colla Nova, la presència de la Colla Vella en totes les diades de màxim nivell d’aquell any evidencia que era la colla que marcava la pauta castellera del moment, ja que per altra banda aconseguia portar el quatre de vuit i el dos de set amb certa regularitat a les diades de màxima exigència dels primers anys del segle XX.
Xavier Cabré Puig
NOTES
(1) Xavier Güell i Cendra Els castells entre la passió i la historia: articles de la primera època d´or (1851-1889)
(2) El Provenir, 23 de juny de 1900.
(3) Pere Ferrando i Romeu Més dades sobre la presència castellera al Vendrell.”
(4) Pere Ferrando i Romeu Castells a l´Arboç. Recull fotogràfic 1887-1935.
(5) Eloi Miralles i Figueras Castellers de Vilafranca; Precedents: Valencians i Xiquets; Primera època: 1948-1956
(6) El Progeso Vallense, 23 de setembre de 1900.
(7) Correo de Tortosa, 20 d’octubre de 1900.