En memòria de Celedonio González García “Cele”
Aquest passat dijous dia 9 de juny ens deixava a l’edat de 81 anys el Celedonio González García, conegut per tota la Colla com el “Cele”. Un dels castellers que més empremta ha deixat a la Colla Vella en els últims 52 anys en què, de forma ininterrompuda i amb un gran compromís, havia vestit amb màxim orgull i respecte la nostra camisa. Va entrar a formar part de la Colla Vella l’any 1970 amb motiu del concurs de castells de Tarragona. El Celedonio era gairebé una icona de la Colla Vella, ja que la seva posició des del mateix 1970 era la de baix, el seu metre i 58 cm d’alçada i la seva corpulència rabassuda, el convertien en el “baix perfecte”, sofert, disciplinat i constant; sempre hi era. A la vegada era un home molt peculiar per la seva manera de fer i entendre la vida i la Colla. Enguany, encara es posà la camisa a les actuacions que la Colla havia fet a inicis d’aquesta temporada, però una salut ja força delicada els darrers anys ,va fer que de forma bastant sobtada empitjorés sense que aquest cop pogués recuperar-se, tal com ja havia fet altres cops.
El Celedonio va néixer el 2 d’abril de 1941 a la petita població de Los Molinicos, a la província d’Albacete i va vindre a viure a Catalunya l’any 1958, professionalment, va treballar sempre de manobre.
L’entrada a la Colla fou arran dels assajos que la Colla Vella va fer a Sant Roc per preparar els folres del dos de vuit i del pilar de set de cara al concurs de 1970, ell ja coneixia diferents castellers com l’Arturet, el Rodrigo o el Julián i com molts altres vallencs, es va animar a enfaixar-se i a formar part activa de la Colla. El mateix 1970, per Santa Úrsula, ja va fer el 4 de 8 a baixos i a partir d’aquest moment passà a ser un baix titular a gairebé totes les construccions que feia la Colla, fins al punt que l’any 1981 va anar a baixos del primer 4 de 9 amb folre descarregat en el segle XX, també havia descarregat el 2 de 8 amb folre l’any 1974, fent parella amb el Marcel·lí Farré “Marcelino“, carregà el primer 3 de 9 amb folre del segle per Santa Úrsula de 1982 i descarregà el 5 de 8 per Sant Fèlix de 1984, a part de la majoria de castells de vuit que la Colla feia en l’època, convertint-se en un dels baixos amb més experiència i trajectòria de la Colla Vella. Respecte a aquesta posició, deia que: “El baix ha d’estar disposat a patir, però que es pot aguantar i el més important és tenir unes bones crosses i un home del darrere que l’ajudin a fer la feina”. Ell mateix explica quina era la seva tècnica a la posició de baix, en l’entrevista que se li va fer l’agost de 1988, en el número 30 de “La Veu de la Colla Vella”.
El Celedonio era un home, que es feia estimar, disposat a assumir una de les posicions més sacrificades en els castells, en una època en què els castells pesaven molt i hi havia pocs baixos, sempre deia que el 4 de 9 amb folre de 1981, tot i portar el Marcos, el Migó i el Banderas damunt, li va anar molt millor que molts quatres de vuit, i que va patir molt més en els castells de nou que s’intentaren en els següents anys, ja que la majoria quedaven encarregats o només en intent i es patia molt.
El “Cele” era un home de costums, sempre s’asseia davant de tot de l’autocar a l’hora d’anar a les sortides i quan el viatge era llarg portava el sarró amb el formatge el fuet i la bóta per fer més planer el desplaçament. Gran aficionat al futbol, i seguidor del Real Madrid, sempre que un assaig o una actuació coincidia amb un partit, portava el seu transistor amb l’auricular posat i a més d’anar seguint els partits informava la resta de castellers de com anaven els resultats, especialment abans que apareguessin els telèfons mòbils.
A les festes de la Colla, en el campionat de “contro” sempre anava de parella amb el Laureà Güell, i foren campions força cops, però mai tornaven a jugar junts en tot l’any, només ho feien per les festes. També en el partit de futbol que es feia de “casats contra solters”, sempre cridava i feia bromes per animar i fer gresca durant tot el partit, fet que demostra el caràcter extravertit i la capacitat integradora que tenia. Igualment, era àmpliament coneguda la seva capacitat per adormir-se en qualsevol lloc i en qualsevol moment, fos en un assaig, actuació o assemblea de la colla, fins i tot l’any 1984 quan la Colla va anar a fer castells a Milà, mentre no arribava l’autobús per tornar cap a Valls, es va asseure amb una cadira una mica resguardada i va quedar adormit i a l’hora de marxar no el trobaven, fet que va contribuir a hores i hores de bromes durant el trajecte de tornada.
En els darrers anys la salut, ja l’havia compromès en alguna ocasió que fins i tot havia fet perillar la seva vida, però la fortalesa i el caràcter positiu van fer que sempre se n’acabés sortint. Era un gran passejador i sempre donava “tombs pel poble” ara ja acompanyat sempre de la seva inseparable mangala, i fos de l’edat que fos, sempre saludava a tots els castellers, castelleres o canalla de la Colla que es trobava pel carrer, donant una mica de conversa afable, fet que sempre era un motiu d’alegria.
Celedonio González García, casteller que s’emocionava sempre que la seva Colla Vella feia un gran castell i amb els ulls plorosos d’alegria anava a felicitar els més petits de la Colla quan baixaven del castell, que durant 52 anys vestí amb orgull, respecte i sacrifici la camisa de la Colla Vella, és no només història de la Colla Vella, sinó dels Xiquets de Valls i del Món Casteller, ja que amb 40 anys d’edat, fou el més veterà dels quatre baixos que per primer cop en el segle XX podien presumir d’haver descarregat un castell de nou.
“Cele”, l’essència del que has sigut i representat, sempre restarà en la nostra memòria i en la història dels Xiquets de Valls. A més les teves cendres, aviat reposaran a la sepultura que té la Colla Vella en propietat al Cementiri Municipal de Valls, envoltat de castellers. Descansa en pau.
Josep Roig Bonet
11 de juny de 2022