Mor l’excap de colla EUSEBI DOMINGO FORÈS. “Sebiu de la Gallineta”
Fa ben pocs dies, que en una temporada castellera que es recordarà durant molts anys com la temporada (o primera de les temporades) que les places quedaren orfes de castells, es commemorava amb diversos actes els 50 anys del Concurs de Castells de 1970 i que va esdevenir un punt d’inflexió en el Món Casteller. Qui era cap de colla de la Colla Vella dels Xiquets de Valls en aquell Concurs, Eusebi Domingo Forès, ens ha deixat aquesta matinada del 31 d’octubre de 2020, a l’edat de 91 anys. Des de ja feia uns anys cap aquí, la seva salut havia minvat per llei de vida i havia passat moments crítics que havia superat amb la força d’un home unit a la terra, ja que fou pagès tota la vida i especialment amb la valentia i amor propi d’un casteller que va entregar la seva vida i la de la seva família als Xiquets de Valls i especialment a la Colla Vella, en que a part de gran casteller, en portà les regnes entre 1968 i 1979 com a Cap de Colla.
El “Sebiu” s’inicia com a casteller durant l’època de la colla unificada en el període de postguerra (1939-1947) i continuà fent castells amb la Muixerra fins que aquesta es desfà el 1958. En el moment de la dissolució d’aquesta ell ja avisà que continuaria fent castells, fos a Valls o fora de Valls, però una setmana després, ja estava al cordó de la Colla Vella per Sant Fèlix de 1958 i es sumà al posterior dinar de la Colla, estirat per castellers de la Colla Vella. En un principi, però, decideix quedar-se a casa i foren els dirigents de la Colla Vella, encapçalats pel “Pep de la Llet”, que l’anaren a buscar perquè s’incorporés de forma immediata a la Colla Vella, ell, reticent en un principi, s’incorporà a la Colla Vella esperonat pel comportament d’alguns dels components de l’extingida Muixerra. Ja un any després, el 1959, formava part de la Junta de la Colla, una demostració del seu compromís per la Colla en unes èpoques molt complicades per la pervivència del fet casteller. Durant aquests anys en fou un clar exponent com a casteller i home de confiança de molts castellers i formant part com a capdavanter d’una colla amb molt pocs efectius i amb gran dificultat per fer castells amb garanties.
L’Eusebi, amb els seus fills Francesc i Eusebi.
El 1968, entra com a cap de colla en un moment molt crític, la Colla Vella estava “esgotada” i no hi havia ningú que volgués “estirar del carro” i va ser ell qui es va oferir per encapçalar aquesta difícil escomesa. La seva primera preocupació com a cap de colla va ser renovar el pom de dalt i és en aquest moment on portà els seus dos fills Cisco i Eusebi “Sebiet”, a dosos i a quints respectivament. Era moment de renovar i d’aspirar a més i el 1969 la Colla carrega per primer cop el pilar de sis, es carrega el 5 de 8 per primer cop al segle XX i s’assoleix descarregar per fi el 3 de 8. L’any següent el 1970, en el Concurs de Castells s’assoleix carregar el 2 de 8 amb folre i també el pilar de set amb folre, tot i no poder assolir el primer lloc al famós Concurs. Posteriorment es guanyà el Concurs de 1973 a Vilafranca i per Santa Úrsula de 1974 es descarrega per primer cop el 2 de 8 amb folre, acompanyat pel tres i quatre de vuit, primer cop que es descarregaven 3 castells de vuit en una actuació al s. XX. L’any 1979 deixà el càrrec de cap de colla i va ser substituït per Guillem Bartolí, així i tot continuà una any més a la junta com a vicepresident de l’entitat.
Però a més de dirigent, l’Eusebi va ser un gran casteller, ja que a part de fer en multitud d’ocasions el 4 de 8, era un habitual a segons del 2 de 8 amb folre i el 1981, amb 52 anys, descarregà a segons el 4 de 9 amb folre i els successius carregats fins a 1986, un any després també anà a segons un en el primer 3 de 9 amb folre carregat al s. XX, per Santa Úrsula de 1982, demostrant la raça i la veterania com a casteller.
Però a part de la seva entrega personal és importantíssim destacar dos aspectes de la seva personalitat, en primer lloc la seva visió de la Colla cohesionada per damunt de tot i de cap personalisme, i en segon lloc i d’una forma destacable, la vinculació de tota la seva família dins la Colla Vella i que s’ha mantingut, per ara, en tres generacions. Pare de dues filles i tres fills. La seva filla gran, Maria Carme, va fer algun pilar de quatre d’enxaneta assajant, però malauradament no eren èpoques en que les nenes pugessin als castells. Els seus tres fills han estat peces crucials dins de la Colla, el gran, Cisco, casteller en tots els grans castells assolits per la Colla durant dues dècades i de forma especial com terç en el pilar de sis aixecat per sota que s’assolí carregar cinc cops entre 1982 i 1985. El segon fill, “Sebiet”, va començar també com a casteller als pisos superiors però va créixer molt de pressa i es va consolidar durant molts anys en la posició d’agulla i lateral, però com va fer el seu pare també en un moment complicat per la Colla, agafà les regnes com a cap de colla de 1990 fins el 1993, la filla d’aquest, la Núria, també forma part com a castellera de la Colla. Per ordre d’edat, la seva filla Teresa, juntament amb la seva cosina Úrsula “Suli” es van incorporar com a gralleres de la Colla el 1982. Lloc que també ha ocupat la seva néta Marina, que durant molts anys ha format part del Grup de Grallers de la Colla Vella. El fill petit de l’Eusebi, els Salvador, qui fou batejat vestit de casteller de la Colla Vella, ha ocupat la posició de primeres mans en tots els castells, gràcies a la seva envergadura i força, a més de parar alguns castells i molts pilars de cinc a segons.
Com a actes de reconeixement a tota aquesta trajectòria i vinculació amb la Colla Vella, l’Eusebi va rebre un emotiu homenatge durant el dinar de germanor de 1982 i va portar la bandera de la Colla Vella en la processó votiva de les Festes Decennals de 2001, que portà amb gran orgull.
Si haguéssim de definir l’Eusebi només el podríem definir com un molt bon home, patidor, amb caràcter però sempre amb una mitja rialla i els ulls vidriosos cada cop que la Colla Vella assolia un gran èxit, a la vegada que profundament afectat quan les coses no anaven bé. Amic de tothom i afable, amb qui parlar de castells era tota una experiència per la passió que hi posava i les anècdotes que explicava. En els darrers anys, havia participat en les trobades del Consell Rabassó.
2018, Consell Rabassó, segon per la dreta.
Però no podem oblidar qui va ser la seva esposa i companya de vida, Maria Molina i González, ja traspassada fa uns anys, fou la crossa qui assumia la part fosca del compromís familiar, un compromís del qual ella n’estava ben orgullosa, i tal com deia en l’entrevista que se li va fer al núm. 2 de “La Veu de la Colla Vella” l’agost de 1982: “A casa nostra no s’ha parlat mai d’altra cosa que no siguin castells: de petitets ja s’entretenien amb son pare a fer quatres de vuit damunt de la taula amb un joc de dòmino”. Amant de la poesia la Maria feia poemes inspirats en els castells, que també vivia amb delit.
Per tant, a part de donar el nostre més sincer condol a tota extensa família de l’Eusebi Domingo i Forés, voldríem acabar amb una poesia que la seva esposa dedicà als castellers de la Colla Vella l’any 1982 i que de ben segur emocionarà un cop més al “Sebiu” allà on sigui.
Brindis per la pinya.
Brindo per aquests homes
que formen el cordó,
amb sinceritat, amb admiració.
Admiro aquests homes
que amb forta braçada
uneixen la força
formant la lligada.
Són homes de fe,
que amb el seu esforç
aconsegueixen poder fer
la gran plataforma,
que dóna vida i forma
a la gran torre humana,
que tants i tants homes
uneix i agermana.
Brindo per aquests homes
i aixeco la copa en silenci,
amb el mateix silenci que els caracteritza.
Brindo per aquests homes.
Eusebi Domingo Forès, casteller i excap de colla de la Colla Vella dels Xiquets de Valls, i referent dels Xiquets de Valls, reposi en pau.
Josep Roig Bonet
Valls, 31 d’octubre de 2020.