Nova Adquisició de l’Arxiu Històric de la Colla Vella
En el món dels castells, estem acostumats a grans celebracions després d’assolir amb èxit aquells castells proposats, completar grans diades o fins i tot bons assajos. Celebracions de joia, abraçades, somriures i gran exaltació de l’alegria com pocs cops fem en la nostres vides quotidianes. Però per a aquells que ens dediquem a aspectes que podríem anomenar “metacastellers” o “metacolla”, és a dir, que el nostre objecte d’estudi és el Món Casteller com a categoria i la pròpia Colla Vella com a expressió nominal d’aquesta categoria, hi ha cops que assolim grans èxits historiogràfics a nivell de Colla, però en el moment que s’assoleixen, es produeixen en la més absoluta intimitat d’aquell qui cerca i que acaba trobant. Un d’aquests fets l’hem viscut darrerament a l’Arxiu Documental de la Colla Vella. Però millor posem-nos en antecedents.
Actualment, el document més antic que posseeix la Colla Vella en el seu arxiu és una partitura original (la nº153) de l’obra musical “Los Xiquets de Valls”, escrita el 1867 per Josep Anselm Clavé. Està exposada a la Galeria Museu de la Colla, al nostre local.
Aquesta obra fou escrita per Josep Anselm Clavé, ja des de la volutat “d’exalçar Los Xiquets de Valls”. Gras i Elies ( a ”Siluetes d’Escriptors Catalans”, 3ª sèrie- Barcelona, 1910 pag. 91) refereix: “Avent dit un dia en Clavé que volia escriure una peça “Els Xiquets de Valls”, l’Eduard Vidal i Valenciano convidà an ell i an el simpàtic poeta Conrat Roure a la festa que per Sant Fèlix té lloc a Vilafranca; se’ls emportà a casa seva; va fer executar les torres davant dels seus balcons; els hi va fer sentir durant tres dies el sò de les gralles, aquell sò que tan ens electrisa an els que som fills del camp de Tarragona, tal volta perquè tenim molta sang mora; i en Clavé va compondre aquell ermós chor, que en una de les peces més inspirades de la seva musa popular” (Món Casteller, Vol. I, pag. 114)
Los Xiquets de Valls *
Coro descriptiu català a veus soles. A Eduard Vidal,
li ofereix aquest record d’una gaia festa passada
en sa companyia, son afectíssim amic, L’autor.
“A la plaça!
Prenen part en nostra festa
Los forçuts Xiquets de Valls,
I en pilars, castells i torres
Mostraran sa habilitat.
Pels carrers fan la passada
Amb les gralles i els tabals.
Nara-nara!— Ram, plam, tram!
I a la casa de la vila
A migdia faran cap.
Quina gatzara, quina delícia
Causen al poble los braus Xiquets,
Quan fan alarde de llur perícia,
Força, equilibri, valor i seny!
Viva! Viva!
Vénen de Valls amb sa rústica orquestra.
Viva! Viva!
Vénen de Valls per honrar nostra festa.
Formen la colla
Jóvens com cal.
Benvinguts siau
Los Xiquets de Valls.
Quina gatzara quina delícia
Causen al poble los braus Xiquets,
Quan fan alarde de llur perícia,
Força, equilibri, valor i seny!
—Se ouen ja els tabals i gralles!
—Ja s’obiren los Xiquets!
Plam, ra-a-patapa, plam!
Nan, nan, nàrat, nórat, na!
Fan castells pujats per sota
I torrots de cinc pilars;
Alcen torres de set pisos
I movibles espadats.
Quina gatzara, quina delícia
Causen al poble los braus Xiquets,
Quan fan alarde de llur perícia,
Força, equilibri, valor i seny!
Ra, patapa, plam!
Nàrat, nórat, na!
Ai quin plaer!
Quin regositj,
Veure el nen
en lo bell cim
Com fa l’aleta
I ho fa somriu;
I als jovenets
Del setè pis
Fent figueretes
Sobre els del quint!
Nord dels Xiquets ne sien
Ninetes, vostres ulls,
Hermosos,
Com los estels de plata
Que en lo zenit obscur
Brillen en nit serena
I l’ample espai
Banyen de llum.
Nines gentils,
los Xics galants
Braus us rendeixen
Son homenatge,
I amb dolç afany
Vostres mirades
Presten coratge
Als Xiquets de Valls.
Nord dels Xiquets ne sien
Ninetes, vostres ulls,
Hermosos,
Com los estels de plata
Que en lo zenit obscur
Brillen en nit serena
I l’ample espai
Banyen de llum.
Nàrat, nórat, na!
Ra, patapa plam!
Adéu siau, Xiquets de Valls!
Adéu siau!”
* Font: http://www.endrets.cat/text/1129/los-xiquets-de-valls-ca.html
Però des de fa unes setmanes, aquesta partitura original ha trobat companyia, ja que hem aconseguit acompanyar-la del disc de gramòfon original d’entre els anys 1930 i 1931, tal com podem veure en el catàleg original. El cant és interpretat “a veus soles” per l’Orfeó Català, sota la direcció del Mestre Millet. Aquest disc forma part de la col·lecció “La Voz de su Amo”.
Esperem aviat poder fer-ne una digitalització en condicions acceptables per poder escoltar-lo en versió original. Per ara, però, us deixem una versió de 1962 interpretada per la Societat Coral Les Flors de Maig, de Barcelona.
Música: https://www.youtube.com/watch?v=9hvLnNEvYoI
Intèrpret: Societat Coral Les Flors De Maig
Títol: Els Xiquets De Valls
Format: EP 45 RPM
Segell: Vergara
Número de Catàleg: 55.0.016 C
Any: 1962
Direcció: Jordi González Camprubí
Com dèiem a l’inici, fent referència a l’exaltació de l’alegria, el fet de poder obrir un paquet que conté un disc de pedra de fa 87 anys i que has aconseguit trobar, anar a la galeria museu de la colla, obrir l’urna de seguretat i ajuntar-lo amb la partitura original, és un sentiment de goig i joia introspectiu que està a l’alçada de descarregar un castell històric, ja que aquesta simbiosi de música i lletra originals ja perduraran per sempre més en el patrimoni de la Colla Vella dels Xiquets de Valls, de la nostra ciutat i del nostre país.
Pep Roig
Juny de 2017