El futur: No tinc cap dubte que el futur que ens espera serà millor que el passat i el present viscut aquesta temporada. SEGUR. I treballem en aquesta direcció. Des de la prudència, intentant fer les coses bé, aquesta vegada, i sense deixar res a l’atzar. El missatge que us vull fer arribar és que estigueu tranquils, que acabeu de passar unes bones festes de la Colla i uns bons Nadals acompanyats pels vostres amics i familiars, amb crisi o sense. Que carregueu piles. Que sigueu ambiciosos davant la temporada que ja ens espera. Que mostreu l’orgull de formar part de la Colla Vella amb humilitat, però sense ser superbs ni petulants. I repeteixo: el futur de la nostra colla serà immillorable si aconseguir complir cinc preceptes:
1) Si som generosos amb la colla; recordeu la frase adaptada d’en Kennedy.
2) Si fem una acurada planificació i sabem combinar la modernització amb el manteniment de les nostres essències.
3) Si treballem de manera perseverant. Una colla que pretén estar a dalt de tot ha de treballar com la que més.
4) Si som ambiciosos i estem orgullosos de pertànyer a la COLLA VELLA DELS XIQUETS DE VALLS, sense ser superbs ni petulants.
5) Si treballem amb humilitat i respecte.
SI COMPLIM AIXÒ NO US FACI POR RES. ABSOLUTAMENT RES. EL FUTUR ÉS NOSTRE I EL MÓN AVIAT TOT TORNARÀ A SER ROSAT Moltes gràcies per aquests quatre anys, moltes gràcies per la vostra paciència, moltes gràcies als companys de Junta i, sobretot, moltes gràcies a la meva família pel suport rebut. VISCA LA COLLA VELLA DELS XIQUETS DE VALLS
També hem fallat. I tant que hem fallat! Per exemple, hem errat, una altra vegada, oferint una imatge de cert desgavell i de manca de criteri quan les coses se’ns han torçat. La temporada, fins a Sant Fèlix, va ser gairebé impecable, per bé que a l’Arboç ja vam rebre un primer avís. Després de la diada vilafranquina, però, hem donat massa vegades aquesta imatge de desconcert, de vegades per imponderables de baixes o absències; d’altres perquè donava la sensació que no havíem definit prou bé els objectius i que anàvem rectificant sobre la marxa. I aquest, com que no és un aspecte nou, sinó que s’ha donat molts cops en les darreres temporades, entenc que hauria de ser un dels principals reptes a assumir per part del nou equip tècnic que dirigirà la Colla a partir de la pròxima temporada
El present:El que diré ara potser sorprendrà a més d’un: ENGUANY HEM FET UNA BONA TEMPORADA CASTELLERA. Perquè ens hauríem de remuntar molts i molts anys per veure, per exemple, que en tota la temporada no hem caigut en cap castell de vuit. EN CAP. I això no pot dir-ho ningú més. Però també ha estat una bona temporada perquè hem descarregat tots els castells de nou bàsics, excepte el 4d9f de l’Arboç. TOTS MENYS UN. I encara més, aquesta temporada hem afegit una nova construcció al nostre historial, el 3d8p, i l’hem sovintejat sempre que hem volgut. I sense fer soroll. Probablement, però, la dedicació en aquest castell i, sobretot, en el de gamma superior, el fins fa poc inèdit 3d9fp, ens ha encegat i ens ha tret hores d’assaigs d’altres castells que, pel que s’ha vist, també estaven al nostre abast. De vegades és el preu que hem de pagar les colles que dominem tota la gamma de castells, una cosa que no pot dir gairebé ningú més. Llavors hi ha els sis castells superiors al 3de9 f que hem aconseguit enguany (US RECORDO QUE L’ANY PASSAT NOMÉS EN VAM FER UN), cinc dels quals són construccions amb folre i manilles, amb la dificultat de gent, assaig i coordinació que això suposa. Sí, parlo de castells CARREGATS, però d’una dificultat afegida. Per fi ens hem tret el ‘papus’ amb aquest tipus d’estructures i avui tothom veu que són castells (el 2d9fm i el pd8fm) que estan al nostre abast i que, en segons quins compromisos, són una bona opció a tenir en compte. Ara bé, tampoc vull donar la impressió que tot ha estat perfecte, perquè no es així.
El passat: Girant la vista enrera, ara fa quatre anys, ens vam proposar, com a grans objectius, cohesionar molt més la colla, sumant-hi les diferents sensibilitats. Reconec que no va ser la millor entrada, però penso que ens tocava viure un període de transició per tancar un cicle i començar-ne un altre. Ara, després de quatre anys, m’adono que els esdeveniments no van sempre a la velocitat que un voldria, però dono per bo aquest període i estic segur que estem en disposició de tancar un cicle, d’obligada transició, repeteixo, per encetar-ne un altre molt més engrescador. Crec, sincerament, que hem avançat molt en aquest camí; molt, de debò, però entenc que hem de continuar treballant i, sobretot, no abaixar la guàrdia.
I potser us preguntareu com fer-ho? Doncs mireu, ara fa uns dies, en una reunió al local, us parlava que ens cal més generositat per mirar de resoldre la majoria dels conflictes que puguin sortir en una societat o una colla com la nostra, amb tanta gent i sensibilitats diferents. Ens cal ser més generosos, sí, i posar sempre, per davant de tot, l’interès de la Colla per davant del propi. Fent una adaptació castellera d’una cita històrica (pronunciada per l’expresident dels EEUU, John Fitzgerald Kennedy) vindria a ser allò de “no us pregunteu què pot fer la Colla per vosaltres, pregunteu-vos que podeu fer vosaltres per la Colla”. Només amb aquest plantejament, amb aquesta declaració de principis, podrem seguir progressant i salvant els obstacles que vagin sortint pel camí.
d’autoritats aquí presents, i en especial al diputat Joaquim Nin, una altra persona a la qual no se li ha d’explicar res dels castells i a qui agraïm no només el seu suport institucional sinó també la seva sincera afició per aquest món nostre.I finalment, agrair que hagin acceptat sopar amb nosaltres a en Jordi Bertran, en Joan Serres i en Joan Olivé, els organitzadors de les diades de Santa Tecla (Tarragona), l’Arboç i el Catllar, respectivament, per haver-nos renovat un any més la seva confiança, tot esperant que, en endavant, puguem seguir aixecant els nostres castells i pilars, cada vegada més alts, en aquestes places històriques i que tant ens estimem. I no voldria oblidar-me, tampoc, de donar la benvinguda al president de la CCCC i expressar-li el nostre suport i la nostra admiració en la tasca que està portant a terme.Fets aquests reconeixements, vull mostrar també la gratitud personal i de la junta directiva a tots i cadascun dels castellers que ens heu acompanyat enguany, pel vostre esforç, la vostra dedicació, el respecte i el civisme demostrats en tot moment que, sens dubte, ha reforçat i enaltit la imatge de la Colla Vella.Us comentava a l’inici que volia fer un breu repàs d’aquest cicle que s’exhaureix tot parlant de passat, present i futur:
També vull agrair la presència de l’alcalde -tot i que em costi dirigir-me així a l’Albert Batet-. En el seu cas, diria que hem guanyat un alcalde, però hem perdut un casteller… si més no per un període indeterminat. I això, en uns moments en què fa falta tothom, és un factor a tenir en compte i que cal redimir. Per tant, proposaria a l’Albert que mentre no pugui venir, delegui en un nou casteller, verge a la Colla; i així, quan torni, en serem un de més.I també voldria agrair a la resta
Bon nit a tothom. Autoritats: Honorable conseller, alcalde, i representants de les diferents institucions (Delegació del Govern, Diputació, Ajuntament i Consell Comarcal). Castellers/es, socis i sòcies. Padrina…El d’enguany és, per a mi, un sopar diferent, doncs acabo un mandat de quatre anys que va començar a principis del 2005. De fet, m’atreviria a dir que tota la temporada ha estat diferent, especial. He intentat assaborir cada instant, xalant pels bons moments viscuts (perquè n’hem tingut) i intentant corregir i aprendre dels errors (doncs també els hem comès). I tot plegat ha fet, en aquests darrers deu mesos, que sovint hagi mirat enrera per recordar i intentar retenir algunes imatges que ara em semblen llunyanes. Per contra, d’ençà que vàrem acabar la temporada castellera, la voluntat i el principal exercici han estat els de mirar endavant, al futur, per tal de preparar el millor relleu possible. Per això, permeteu-me que aquesta nit us parli una mica de passat, de present i de futur.Abans que res, però, voldria fer un seguit d’agraïments començant per alguns dels nostres convidats, avui en aquest sopar. En primer lloc, voldria mostrar la nostra gratitud al conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació, l’honorable Joan Manuel Tresserras, per haver acceptat compartir aquesta vetllada amb nosaltres, però també per les facilitats, les atencions i l’estreta col·laboració que hem trobat en tot moment amb el Departament de Cultura, ja sigui a Barcelona o a Tarragona, a través dels Serveis Territorials. A més, em dóna la sensació que és una persona a la qual no cal que se li expliqui què és això tan complicat del món casteller i, sobretot, quins són els valors que aporta a la societat (de solidaritat, d’integració i de respecte a totes les persones) i quina és la imatge (de modernitat i de fet diferencial) que projecta del país.
Us oferim el discurs del nostre president sortint, Ivan Rodon i Tenas, el passat diumenge dia 7 de desembre, durant el sopar de germanor de final de la temporada 2008.